Aquesta entrada la vull començar mirant aquest treball des de una altra perspectiva ,quan vaig començar fa unes tres setmanes aproximadament a escriure en aquest bloc mai hauria pensat que aquest treball de realitzar una entrada setmanal m’ajudaria a aprendre moltes coses i a veure unes altres molt mes clares. Estic molt contenta amb el que estic aprenent i el millor de tot, jo tota sola però també amb l’ajuda de les meves companyes i de la meva professora, la meva guia en aquests estudis de grau que estic començant. Bé, es per això que començo a escriure des de un punt de vista diferent a les altres setmanes, no vull només un reconeixement de la meva feina si no vull que consti tot això que estic aprenent aquí, on d’aquí a uns anys tornaré a llegir tot això i tornaré a sentir-me emocionada i satisfeta de tot el que estic aprenent.
Bé, dit això aquesta setmana ens centrarem en les competències i en el com aprenem.
Vull rescatar un article que m’ha paregut meravellós i que reflecteix perfectament allò que hem de saber en el segle en el que vivim. L’he tret del bloc de na Isabel Ferrer Arabí, Competències bàsiques ,on recull un article de La Vanguardia que tothom hauria de llegir,http://www.lavanguardia.com/gente-y-tv/noticias/20100410/53902887814/lo-que-hay-que-saber-en-el-siglo-xxi.html.
Vull destacar unes paraules d’aquest article, paraules d’en David de Prado:
Vull rescatar un article que m’ha paregut meravellós i que reflecteix perfectament allò que hem de saber en el segle en el que vivim. L’he tret del bloc de na Isabel Ferrer Arabí, Competències bàsiques ,on recull un article de La Vanguardia que tothom hauria de llegir,http://www.lavanguardia.com/gente-y-tv/noticias/20100410/53902887814/lo-que-hay-que-saber-en-el-siglo-xxi.html.
Vull destacar unes paraules d’aquest article, paraules d’en David de Prado:
''David de Prado, director del Instituto Avanzado de Creatividad Aplicada Total y del máster en Creatividad de la Universidad Fernando Pessoa, cree que la clave es "olvidarse de materias y asignaturas y centrarse en los procesos; en lugar de dedicarse a dar respuestas, hay que enseñar a hacer preguntas, despertar la curiosidad, fomentar el pensamiento libre, automático e inconsciente para formar mentes pensantes y desarrollar personas creativas, investigadoras y emprendedoras".
Estic totalment d’acord, no es pot pretendre que l’alumne avui en dia no sàpiga fer-se preguntes i reflexionar, no es pot pretendre que tot es converteixi en que el professor es l’únic que pot donar respostes i l’únic que formula preguntes. Hi ha que incentivar que el alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge, que creí, que experimenti que encerti, que cometi errors i que a partir d’aquests erros se n’adoni i ell sol cerqui una solució. Per què l’aprenentatge de competències es basa en això en que l’alumne a traves dels problemes que es trobarà al llarg de la vida pugui trobar ell sol solucions.
"Antes se pensaba que lo que aprendías en la escuela te servía para toda la vida, pero ahora todo cambia a mucha más velocidad, y si hoy pensamos que es indispensable saber inglés, quizá dentro de unas décadas lo básico sea conocer el chino; por ello, más que acumular información, lo que importa es aprender a aprender", explica el sociólogo Rafael Feito.
Hem d’evolucionar ja! Els coneixements teòrics no ho son tot, l’aprenentatge de competències es essencial per tenir una bona qualitat en l’educació avui en dia.
L’alumne ha de sortir de l’escola bé preparat ,però bé preparat significa tan sols saber resoldre una equació de segon grau, analitzar morfològicament una oració? No ,òbviament es aquí on hi ha el problema y la diferencia de l’educació en el nostre país en respecte amb altres països amb una millor educació. La clau esta en la tan parlada formació integral de les persones, en que l’alumne surti al carrer sen un vertader cuitada del segle XXI amb coneixements teòrics però també amb les estratègies necessàries per solucionar qualsevol problema, que sàpiga utilitzar les noves tecnologies que sigui autònom però que també sàpiga treballar en equip.
Finalitzant amb això recomano que tothom pugui llegir aquest article.
"Antes se pensaba que lo que aprendías en la escuela te servía para toda la vida, pero ahora todo cambia a mucha más velocidad, y si hoy pensamos que es indispensable saber inglés, quizá dentro de unas décadas lo básico sea conocer el chino; por ello, más que acumular información, lo que importa es aprender a aprender", explica el sociólogo Rafael Feito.
Hem d’evolucionar ja! Els coneixements teòrics no ho son tot, l’aprenentatge de competències es essencial per tenir una bona qualitat en l’educació avui en dia.
L’alumne ha de sortir de l’escola bé preparat ,però bé preparat significa tan sols saber resoldre una equació de segon grau, analitzar morfològicament una oració? No ,òbviament es aquí on hi ha el problema y la diferencia de l’educació en el nostre país en respecte amb altres països amb una millor educació. La clau esta en la tan parlada formació integral de les persones, en que l’alumne surti al carrer sen un vertader cuitada del segle XXI amb coneixements teòrics però també amb les estratègies necessàries per solucionar qualsevol problema, que sàpiga utilitzar les noves tecnologies que sigui autònom però que també sàpiga treballar en equip.
Finalitzant amb això recomano que tothom pugui llegir aquest article.
Deixo aquesta imatge que per jo aquest sol representa l’esperança que tinc perquè el sistema educatiu evolucioni i millori ,anem tots junts cap endavant? Jo des d’aquest moment ,des dels meus estudis de grau em compromet a formar part d’aquest canvi que tant necessitem, vull començar a caminar cap endavant...
Si ens centrem en allò que hem donat aquesta setmana a classe, parlaré de el ‘’Com aprenem?’’ i dels principis pedagògics d’en Zabala.
De la pregunta com aprenem? Hem de dir que la clau per trobar una bona resposta esta en la significativitat de l’aprenentatge, es a dir que com diu en Zabala a ‘’11 ideas clave’’: Un aprenentatge serà mes significatiu quan, no només impliqui una memorització si no que es pugui aplicar en diferents contextos.
Aquest video reflexa molt be la significativitat de l’aprenentage:
<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/5GYQa4ga7gk" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
La significativitat de l’aprenentatge es dona mitjançant una sèrie de principis psicopedagògics:
Un aprenentatge serà significatiu si el punt de partida de l’aprenentatge sigui els coneixements previs de l’alumne. No serà significatiu si no s’estableix una relació profunda entre els coneixements previs i els coneixements nous, amb una bona relflexió. El nivell de desenvolupament de l’alumnat ha de ser adequat, ja que no tots estaran al mateix nivell, hi haurà diferents nivells de desenvolupament, entra en joc també el tema de les intel·ligències múltiples.
Una altra de les condicions perquè es doni aquest aprenentatge significatiu fa referencia a la zona de desenvolupament proper ,que és la distancia entre el que ja se i allò que de saber. Entre aquests dos extrems esta la zona de desenvolupament proper que fa menció a la ajuda per part el professor.
Es molt important també que l’alumne tingui una bona disposició per l’aprenentatge (Equilibri personal, relacions socials, bona relació amb la família, bona autoestima..)
Permítaseme terminar con una pequeña fábula al respecto. Una hormiga le pregunta a un elefante:
- Cuántos años tienes?
- Tengo tres años, contesta el elefante, con orgullo. ¿Y tú?
La hormiga contesta, justificando su pequeño y vergonzoso tamaño:
- Yo también tengo tres años, pero es que yo he estado malita.
Aquesta entrada parla de la igualtat de les persones i en concret aquest petit conte reflexa com la petita formiga es sent inferior al gran elefant tot i que tenen la mateixa edat. Si extrapolem aquest conte a la vida real, creieu que aquest nen tendra una bona disposició per l’aprenentatge? No, òbviament.
Un altre principi pedagògic es la funcionalitat de l’aprenentatge, que allò que has après tingui sentit, saber perquè et servirà en un futur.
Activitat mental i conflicte cognitiu, l’activitat mental és el principi de lectivitat, on l’alumne crea i construeix, no es passiu. El conflicte cognitiu es dona quan l’aprenentatge planteja un conflicte, un desequilibri on s’ha de crear un nou equilibri mitjançant un nou aprenentatge.
És important que hi hagi una motivació intrínseca, on l’alumne no cerqui nomes una recompensa si no que senti vertadera curiositat per aprendre.
Autoestima, autoconcepte i expectatives ,una persona que no tingui expectatives no tendra una bona disposició per aprendre.
I per últim reflexió sobre el propi aprenentatge, metacognició. On l’alumne haurà de ser capaç de reflexionar plantejant-se preguntes.
Tots aquests principis son la base per que hi hagi un aprenentatge significatiu, i en general per l’aprenentatge de competències.
Per finalitzar deixo aquest vídeo sobre les intel·ligències múltiples. He de dir que es molt important que no nomes es doni valor una sola intel·ligència, cada nen s’hauria de valorar respecte a les seves capacitats i hem de tenir en compte que no tots tenim les desenvolupades les mateixes capacitats. A jo m’hauria agradat molt que quan hi estava a l’escola se hagués valorat molt mes la meva capacitat musical.
<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/ieQRZVf6qKA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Zhila Azadeh Almanzor .
No hay comentarios:
Publicar un comentario