domingo, 30 de octubre de 2011

Com aprenem?

Aquesta entrada la vull començar mirant aquest treball des de una altra perspectiva ,quan vaig començar fa unes tres setmanes aproximadament a escriure en aquest bloc mai hauria pensat que aquest treball de realitzar una entrada setmanal m’ajudaria a aprendre moltes coses i a veure unes altres molt mes clares. Estic molt contenta amb el que estic aprenent i el millor de tot, jo tota sola però també amb l’ajuda de les meves companyes i de la meva professora, la meva guia en aquests estudis de grau que estic començant. Bé, es per això que començo a escriure des de un punt de vista diferent a les altres setmanes, no vull només un reconeixement de la meva feina si no vull que consti tot això que estic aprenent aquí, on d’aquí a uns anys tornaré a llegir tot això i tornaré a sentir-me emocionada i satisfeta de tot el que estic aprenent.

Bé, dit això aquesta setmana ens centrarem en les competències i en el com aprenem.
Vull rescatar un article que m’ha paregut meravellós i que reflecteix perfectament allò que hem de saber en el segle en el que vivim. L’he tret del bloc de na Isabel Ferrer Arabí, Competències bàsiques  ,on recull un article de La Vanguardia que tothom hauria de llegir,
http://www.lavanguardia.com/gente-y-tv/noticias/20100410/53902887814/lo-que-hay-que-saber-en-el-siglo-xxi.html.
Vull destacar unes paraules d’aquest article, paraules d’en David de Prado:


''David de Prado, director del Instituto Avanzado de Creatividad Aplicada Total y del máster en Creatividad de la Universidad Fernando Pessoa, cree que la clave es "olvidarse de materias y asignaturas y centrarse en los procesos; en lugar de dedicarse a dar respuestas, hay que enseñar a hacer preguntas, despertar la curiosidad, fomentar el pensamiento libre, automático e inconsciente para formar mentes pensantes y desarrollar personas creativas, investigadoras y emprendedoras".


Estic totalment d’acord, no es pot pretendre que l’alumne avui en dia no sàpiga fer-se preguntes i reflexionar, no es pot pretendre que tot es converteixi en que el professor es l’únic que pot donar respostes i l’únic que formula preguntes. Hi ha que incentivar que el alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge, que creí, que experimenti que encerti, que cometi errors  i que a partir d’aquests erros se n’adoni i ell sol cerqui una solució. Per què l’aprenentatge de competències es basa en això en que l’alumne a traves dels problemes que es trobarà al llarg de la vida pugui trobar ell sol solucions.

"Antes se pensaba que lo que aprendías en la escuela te servía para toda la vida, pero ahora todo cambia a mucha más velocidad, y si hoy pensamos que es indispensable saber inglés, quizá dentro de unas décadas lo básico sea conocer el chino; por ello, más que acumular información, lo que importa es aprender a aprender", explica el sociólogo Rafael Feito.

Hem d’evolucionar ja! Els coneixements teòrics no ho son tot, l’aprenentatge de competències es essencial per tenir una bona qualitat en l’educació avui en dia.
L’alumne ha de sortir de l’escola bé preparat ,però bé preparat significa tan sols saber resoldre una equació de segon grau, analitzar morfològicament una oració? No ,òbviament es aquí on hi ha el problema y la diferencia de l’educació en el nostre país en respecte amb altres països amb una millor educació. La clau esta en la tan parlada formació integral de les persones, en que l’alumne surti al carrer sen un vertader cuitada del segle XXI amb coneixements teòrics però també amb les estratègies necessàries per solucionar qualsevol problema, que sàpiga utilitzar les noves tecnologies que sigui autònom però que també sàpiga treballar en equip.
Finalitzant amb això recomano que tothom pugui llegir aquest article.



Deixo aquesta imatge que per jo aquest sol representa l’esperança que tinc perquè el sistema educatiu evolucioni i millori ,anem tots junts cap endavant? Jo des d’aquest moment ,des dels meus estudis de grau em compromet a formar part d’aquest canvi que tant necessitem, vull començar a caminar cap endavant...

Si ens centrem en allò que hem donat aquesta setmana a classe, parlaré de el ‘’Com aprenem?’’ i dels principis pedagògics d’en Zabala.
De la pregunta com aprenem? Hem de dir que la clau per trobar una bona resposta esta en la significativitat de l’aprenentatge, es a dir que com diu en Zabala a ‘’11 ideas clave’’: Un aprenentatge serà mes significatiu quan, no només impliqui una memorització si no que es pugui aplicar en diferents contextos.
Aquest video reflexa molt be la significativitat de l’aprenentage:



<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/5GYQa4ga7gk" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

La significativitat de l’aprenentatge es dona mitjançant una sèrie de principis psicopedagògics:

Un aprenentatge serà significatiu si el punt de partida de l’aprenentatge sigui els coneixements previs de l’alumne. No serà significatiu si no s’estableix una relació profunda entre els coneixements previs i els coneixements nous, amb una bona relflexió. El nivell de desenvolupament de l’alumnat ha de ser adequat, ja que no tots estaran al mateix nivell, hi haurà diferents nivells de desenvolupament, entra en joc també el tema de les intel·ligències múltiples.
Una altra de les condicions perquè es doni aquest aprenentatge significatiu fa referencia a la zona de desenvolupament proper ,que és la distancia entre el que ja se i allò que de saber. Entre aquests dos extrems esta la zona de desenvolupament proper que fa menció a la ajuda per part el professor.
Es molt important també que l’alumne tingui una bona disposició per l’aprenentatge (Equilibri personal, relacions socials, bona relació amb la família, bona autoestima..)
I en aquest punt vull fer un parèntesi i relacionar el que he llegit aquesta setmana a El Adarve
Permítaseme terminar con una pequeña fábula al respecto. Una hormiga le pregunta a un elefante:
- Cuántos años tienes?
- Tengo tres años, contesta el elefante, con orgullo. ¿Y tú?
La hormiga contesta, justificando su pequeño y vergonzoso tamaño:
- Yo también tengo tres años, pero es que yo he estado malita.

Aquesta entrada parla de la igualtat de les persones i en concret aquest petit conte reflexa com la petita formiga es sent inferior al gran elefant tot i que tenen la mateixa edat. Si extrapolem aquest conte a la vida real, creieu que aquest nen tendra una bona disposició per l’aprenentatge? No, òbviament.

Un altre principi pedagògic es la funcionalitat de l’aprenentatge, que allò que has après tingui sentit, saber perquè et servirà en un futur.
Activitat mental i conflicte cognitiu, l’activitat mental és el principi de lectivitat, on l’alumne crea i construeix, no es passiu. El conflicte cognitiu es dona quan l’aprenentatge planteja un conflicte, un desequilibri on s’ha de crear un nou equilibri mitjançant un nou aprenentatge.
És important que hi hagi una motivació intrínseca, on l’alumne no cerqui nomes una recompensa si no que senti vertadera curiositat per aprendre.
Autoestima, autoconcepte i expectatives ,una persona que no tingui expectatives no tendra una bona disposició per aprendre.
I per últim reflexió sobre el propi aprenentatge, metacognició. On l’alumne haurà de ser capaç de reflexionar plantejant-se preguntes.
Tots aquests principis son la base per que hi hagi un aprenentatge significatiu, i en general per l’aprenentatge de competències.
Per finalitzar deixo aquest vídeo sobre les intel·ligències múltiples. He de dir que es molt important que no nomes es doni valor una sola intel·ligència, cada nen s’hauria de valorar respecte a les seves capacitats i hem de tenir en compte que no tots tenim les desenvolupades les mateixes capacitats. A jo m’hauria agradat molt que quan hi estava a l’escola se hagués valorat molt mes la meva capacitat musical.


<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/ieQRZVf6qKA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>




Zhila Azadeh Almanzor .



lunes, 24 de octubre de 2011

Els reptes de l'educació i les lleis educatives

Aquesta setmana hem parlat dels reptes de l’educació a classe,així que anem a comentar-los:
El primer repte que tenim al segle XXI es la formació docent(professionalització docent).’’Els mestres han de recuperar el control de la seva professionalització’’.(Ivernon).
Els principals models de resistència segons Jaume Carbonell son els següents:
-Un model funcional.
-Un model especialista
-Un model autista
-Un model nostàlgic
-Un model basat en la queixa permanent
El segon repte es l’aprenentatge al llarg de la vida. Concebre l’educació mes enllà de l’escola.
El tercer repte es l’aprenentatge de competències ( que mes tard parlaré de les competències que explica en Zabala al seu llibre ‘’11 ideas clave’’)
El quart repte es l’ús i la integració de la tecnologia,també va relacionat amb la professionalització docent.
El quint repte parla de l’educació ambiental,valors ecològics .
El sisè repte parla de la qualitat
Des de el meu punt de vista tots aquests reptes estan relacionats ja que si parlam de la qualitat en l’educació hem de parlar de la professionalització docent i també de l’aprenentatge de competències.
Segons en Zabala a ‘’11 ideas clave,como aprender y ensenyar competencias’’:
El uso del término ‘’competencia’’ es una consecuencia de la necesidad de superar un enseñanza que,en la mayoría de los casos,se ha reducido al aprendizaje memorístico de conocimientos,hecho que conlleva la dificultad para que éstos puedan ser aplicados en la vida real.

Aquí es on jo també vull arribar, l’aprenentatge avui en dia només es basa en la memorització,en aprendre coneixements teòrics que llavors no podrem posar en practica ja que no sabrem com fer-ho.
El nostre sistema educatiu es centra com he dit en la reproducció de coneixements teòrics,i en la superació de exàmens,teòrics també,com no,que tenen com objectiu anar superant etapes acadèmiques fins arribar (quins puguin) a la universitat.
Amb la superació d’aquestes proves escrites només aconseguim que l’alumne memoritzi per després reproduir tot el que sap,es produeix així un coneixement a curt termini.
Es tal la pressió dels estudis universitaris i la sobrevaloració dels coneixements teòrics,que això a provocat que l’educació prioritzi els coneixements davant el saber posar-los en practica. No tenim una formació integral de la persona si no una formació dirigida a la superació o en cas contrari eliminació mitjançant uns exàmens que tenen com objectiu arribar a la universitat,sort tindran aquestos que arribaran a la universitat que si que podran assolir una sèrie de competències però aquells que no arribin no podran fer-ho i es clar,estan en una situació d’inferioritat.
El que hauríem d’aconseguir es una educació no selectiva,si no orientadora,que ajudi als alumnes a desenvolupar les seves capacitats,on cadascú pugui desenvolupar les seves competències,que son importants per poder relacionar-se als àmbits socials i personals.

Lleis educatives

També hem parlat de les lleis educatives des de la primera llei,fins a la que tenim avui en dia. Farem un llistat de les lleis educatives per després poder comentar-les :
-Llei Moyano(1970)
-LGE(1970)
-LOGSE(1990)
-LOCE(2002)
-LOE(2006)
Abans de 1970 hi havia al nostre país un 70% d’analfabetisme,era un problema de classes socials,però gracies a la LGE(1970),ens va portar una educació obligatòria fins als 14 anys,que els seus fruits el vam veure al 1990 amb la LOGSE on hi va haver un 100% d’escolarització. Així doncs,amb la LGE després de l’educació obligatòria fins als 14 anys,hi havia el COU un procés per preparar els alumnes per anar a la universitat,era un sistema selectiu i propedèutic,no estaven formant persones si no cervells. Ara amb el batxillerat d’avui en dia pareix que esta enfocat cada vegada més a la formació de les persones i a la preparació per ser ciutadans del segle XXI.

La LOGSE de 1990 diu que com ja hem aconseguit l’escolarització fins als 14 anys,ara cercarem la qualitat de l’educació. Amb la LOGSE,el que es vol es mantenir a la gent dins l’escola,hi amb aquesta llei ho aconsegueixen fins als 16 anys. La LOGSE fomenta una educació secundaria que sigui formació integral de la persona,amb la LOGSE es comença també a plantejar una educació especial.
Quant més diversa es la gent al sistema educatiu més problemàtica i en definitiva,més sous.

Desgraciadament amb la LOCE de 2002 la qualitat torna a ser entesa com a resultats i es torna a enrere, per sort aquesta llei hi estira poc temps.

La LOE (2006),es una LOGSE més madura,es segueix plantejant l’educació secundaria obligatòria, es planteja la introducció de l’anglès, la integració de la immigració,hi ha així una atenció a la diversitat.
Amb tot això de la qualitat segueix tenint un paper molt important el rol del professor,el desprestigi del professor es un dels grans reptes del sistema educatiu. La qualitat de l’educació va directament proporcionada amb la professionalitat del professor. I fins que no ens alliberem del llibre de text,l’educació no millorarà. El professor ha de poder seguir amb el currículum sense el llibre de text,per que el que es preocupant es quan el llibre de text es l’única font.

Deixo aquest vídeo perquè ha atret la meva antenció.


domingo, 16 de octubre de 2011

Segona setmana


Aquesta setmana hem fet una ampliació del que parlem la setmana passada i on es veu reflectit amb major claredat la diferència de l'escola tradicional a l'escola de l'actualitat



ESCOLA DE LA SOCIETAT INDUSTRIALITZADA


Finalitat: Instruir,la reproducció del coneixement.

Mestre: Autoritari,és l’únic que té coneixements. Transmissor del coneixement.
Mestre que treballa tot sol.

Alumne: Taula rassa,no sap res,és passiu.
Només escoltar,copiar i estar calla pot.

Recursos:Pissarra,mapes,globus terraqui,llibre de text com única font d’informació. Era objectiu d’aprenentatge. No hem adaptat les activitats a l’alumne,ja que seguien les del llibre. Hem perdut professionalitat ,desprofessionalització docent,per que el llibre de text era s’únic currículum. L’únic que es demanava a la l’alumne es la reproducció del llibre de text.

Continguts: Es divideixen en assignatures. Sense tenir en compte que esta tot relacionat.

Avaluació: Un examen escrit al final del procés d’aprenentatge,examen amb una nota que serveix per classificar i sancionar.
Amb l’examen l’únic que s’aconsegueix es que l’alumne memoritzi i reprodueixi.
Només avalua el mestre.

Temps i espai: Tots en el mateix espai (aula) i al mateix temps fent la mateixa assignatura,amb horaris dividits en una hora per cada matèria.

Activitats: Llei de les tres unitats:  fer tots el mateix,la mateixa activitat al mateix lloc i en el mateix espai. Activitat dirigida,estructurada,monotona,repetitiva,
temporitzada,no es autònoma,consisteix en reproduir i es poc reflexiva.

Agrupaments:
per edats, inflexibles i sexe.


ESCOLA DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT


Finalitat:
Crear el propi coneixement. Construir. Formació integral.

Mestre: Orienta i guia la construcció del coneixement. Activa la curiositat de l’alumne. Dona recursos per aprendre. Mestre que treballa en equip.

Alumne: Crea el seu propi coneixement.
És actiu, aprèn autònomament al llarg de la vida. Construeix.’’L’alumne és el vertader protagonista del seu aprenentatge’’.


Recursos: Recursos diversos i varietats,com tecnologies,material tridimensional,jocs(tot allò per poder interactuar).Tecnologies per poder ampliar i complementar.

Continguts: La realitat no esta dividida en assignatures. Els problemes toquen moltes àrees. El treball hauria de ser globalitzat.
Exemple: treballar per projectes.

Avaluació: Avaluació global. Avaluació continua,que no significa fer molts exàmens.
L’avaluació continua es reguladora de l’aprenentatge,permet veure les mancances de l’educació. Avaluació per aprendre,no classifica ni sanciona.

Temps i espai: Dins un mateix espai físic diferents àrees (racons). Més aules amb més espais. Flexibilitat i varietat en l’ús de temps i espais.

Activitats: Rompre la llei de les tres unitats.
Activitat multidisciplinar,creativa i autònoma.

Agrupaments: Flexibles,flexibilitat per dividir alumnes per nivells. Grup heterogeni i també amb petits grups.







































Aquest quadre reflecteix amb claretat l'evolució i el pas d'una educació a una altra. L'Educació actual hauria trencar amb tots murs que l'educació anterior va construir, evolucionar poc a poc i que es produeixi el pas d'una eduació totalment passiva a una activa on el nen crea, aprèn i es forma i on el professor l'acompanya i el guia.


Com diu en Zabala,en el seu llibre 11 idees clau: '' Para la mayoría del profesorado los únicos conocimientos son los contenidos académicos de siempre, pero se abre paso lentamente la necesidad de un modelo de enseñanza que responda a los profundos cambios sociales, culturales y económicos que se están produciendo. El enfoque  alternativo parece ser la enseñanza basada en las competencias para el pleno desarrollo personal, social y profesional de las personas''.

Estic molt d’acord amb aixó ja que crec que avui en dia en el context en el que vivim hi ha una necessitat en l’educació de fer un cambi,una evolució que vagi d’ acord amb el temps en el que vivim,l’educació es mereix fer aquest cambi ja que no ens podem aferrar a l’educació tradicional perque aquesta educació estava enfocada al temps en el que vivien i no ens podem anclar en aixó,així doncs ,finalitzant,les paraules cambi i evolució haurien d’estar molt presents en aquest pas de l’escola de la societar indutrialitzada a la l’escola del coneixement.


No m'agradaria finalitzar aquesta entrada sense comentar abans la fantàstica entrada de Miguel Angel Santos Guerra al seu bloc El Adarve titulada ''Una flor roja con el tallo verde''. És un relat que m'ha servit per reflexionar i que em va emocionar molt quan ho vaig llegir i que reflexa molt be la realitat escolar.Aqui sota deixo el link:
http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2008/09/13/una-flor-roja-con-el-tallo-verde/

''Educar vol dir obrir portes,vol dir acompanyar i vol dir ajudar a aprendre que val la pena saber i ser'' (Jaume Cela Ollà)
''L'educador a d'enssenyar poc i observar molt'' (Maria Montesorri)






viernes, 7 de octubre de 2011

Primera setmana

El PLE

Aquesta setmana hem donat a classe el concepte de PLE (entorn personal d’aprenentatge).
Dins del PLE podem diferenciar dues branques,el món presencial i el món virtual.
Al món presencial trobem el coneixements que podem adquirir a traves de:
-La família
-Mestre
-Pissarra,guix
-Televisió i ràdio
-Companys de classe
-Diaris i revistes
-Enciclopèdies i llibres
-Música
I al món virtual trobem que podem adquirir coneixements per moltes mes vies,a traves de diverses eines:
1.Eines d’accés a la informació:
-Google
-Wikipedia
-Bases de dades
-Webs
-Blocs
-Fòrums
-Youtube
-Premsa digital
2.Eines de creació d’informació:
-Word
-Power point
-Open Office
-Paint
-Cmap tools
3.Eines de relació amb els altres:
-Eines per compartir objectes
-Eines de compartir enllaços (fòrums)
-Eines e relació amb els altres (twitter,facebook,messenger,tuenti..)

Abans,a l’escola tradicional els nens només podien aprendre a traves d’una única branca,la del món presencial. D’aquesta manera el nen nomes rebia informació d’una sola banda.
Avui dia tenim la sort de poder gaudir de les noves tecnologies i ara un nen pot assolir coneixements de les dos branques,del món presencial i del món virtual,serà doncs una educació molt mes completa i molt mes rica ja que disposarà de diferents fonts i podrà comparar-les i tenir on triar.


Diferències entre l'escola actual i l'escola dels nostres pares i avis, el pas d'una educació pasiva a una educació activa 

Tot i que era altre contexte i altres temps es poden destacar moltes diferències entre la nostra escola i l'escola dels nostres pares i avis.
L'escola dels nostres pares era una escola on el mestre arribava a classe i la seva principal funció era la de parlar, dictar i més tard,que els nens copiessin,era una educació totalment passiva i res estimulant per als nens.Per altra banda el que feia el mestre era instruir, no formar els nens com a persones, era una forma d'educació totalment unidireccional ja que el mestre era l'únic que tenia coneixements.

L'escola i l'eduació actual caldria enfocarla cap a altra direcció.
Tenim la sort que vivim al segle XXI, un segle on regna la tecnologia i la innovació i això s'hauria de reflectir també en l'educació ja que disposem dels mitjans necessaris, només cal saber com fer-los utilitzar.
Un nen avui en dia pot rebre informació per moltes bandes: la televisió,internet,el pares,la familia,els amics,el mestre,llibres,etc...
El que no és possible és que hi hagi una diferència entre l'època en què vivim i la eduació que rebem. Un mestre d'avui en dia hauria de enfocar la seva tasca en formar persones, transmetre coneixements però també valors no des d'una educació passiva si no des d'una educació que activi i estimuli al nen, aquesta hauria de ser la tasca del mestre.
Un mestre hauria de ser un acompanyant i un suport en el creixement tant intel.lectual com personal del nen.
Tots aquests objectius que ens plantejem ara no s'aconsegueixen en un dia pero si partim d'aquesta mentalitat i amb aquesta ideia de eduació activa on el mestre serà l'acompanyant del nen i l'ajudarà en el seu desenvolupament intel.lectual i personal, Per que no començar a aportar el nostre petit granet de sorra?

http://www.flickr.com/photos/bdorfman/2261549881/in/photostream/

martes, 4 de octubre de 2011

Presentació

Bon dia,
El meu nom és Zhila Azadeh tinc 19 anys i soc de Eivissa.
He estudiat a Sa Real des dels 3 anys.Vaig terminar el batxillerat fa dos anys i vaig fer selectivitat posteriorment.  L'any passat vaig estar a Barcelona a l'escola ''Coco Comin'' cursant comedia musical pero al gener vaig tornar a Eivissa.

Soc una apasionada del teatre i del cant,he estudiat cant amb una professora desde fa 7 anys,sempre que puc vaig al teatre. Ara mateix el caps de setmana estic fent teatre musical a Musicaldansa, una academia de teatre al centre d'Eivissa. Per altra banda he de dir que estic estudiant altra carrera,Història, sempre m'ha agradat la història i en un futur m'agradaria ser professora d'història

El que espero d'aquesta assignatura és que em proporcioni les eines per poder ser una bona educadora, aquest és el meu objectiu aprendre el màxim pero poder-ho transmetre d'una manera correcta.


http://images.yodibujo.es/img/hola-27839.jpg