Aquesta setmana la meva entrada parlará de l'educació infantil, de quins son els objectius que en tenim que plantejar com a mestres, de com ensenyam i de com han d'aprendre els infants, una mica un resum de tot allò que hem de tenir en compte.
Segons el que s'estableix al currículum de les Illes Balears, l'etapa d'educació infantil es una etapa voluntaria, no obligatoria i gratuïta. Es divideix en dos cicles. El primer cicle compren dels 0 als 3 anys i el segon cicle dels 3 als 6 anys.
En trets generals:
La finalitat de l'educació infantil es contribuir al desenvolupament físic,emocional, afectiu , social i intel·lectual dels infants.
Els objectius d'aquesta etapa son desenvolupar les següents capacitats entorn al propi jo, l'entorn i els llenguatges.
-Hem de tenir en compte que s'ha de utilizar la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament amb la finalitat de que el nen adquireixi la competència que li permeti entendre i seguir la resta d' àrees.
-S'ha d'introduir al segon cicle la llengua extrangera.
-En l'educació infantil l'avaluació serà global, contínua i formativa. L'avaluació es responsabilitat del tutor que recull les dades.
-S'ha d'atendre a la diversitat.
Respecte a l'escola i el seu entorn: l'escola a d'esdevenir un lloc càlid i culturalment estimulant.
-Ha de facilitar el treball cooperatiu
-L'escola ha d'estar oberta i receptiva a allò que succeeix al seu entorn.
-Facilitar la comuncicació entre l'escola i les fàmilies.
Tot això parlant en termes generals, però aprofondiré a la pràctica educativa i allò que he pogut estudiar al llibre ''Aprendre i ensenyar a l'educació infantil'' de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè.
Quan arriba el moment de situar-se al aula, quan ja hem après teoricament tot el que teniem que aprendre , arriba el moment de plantar-se a l'aula. Es el moment de posar en pràctica tot allò que havíem planificat. Moltes vegades podem plantejar coses o tenir previst alguna activitat però el que ens trobem a l'aula ens fa modificar tot allò que ja duiem de casa previst. Es per això que existeix la necessitat de flexibilitzar i adequar els plans que ja teniem establerts. Es molt difícil que una activitat prevista es desenvolupi exactament com pensavem i em de ser capaços d'adaptar una activitat a les seves necessitats. No hem d'oblidar que els mestres som uns referents per als nens i guies en el seu procés d'aprenentatge.
'' Disposar d'una planificació coherent porporciona seguretat i tranquil·litat a l'esenyament ;hi afegim ara que també proporciona seguretat i referents clars als infants, que necessiten pautes i paràmetres clars dintre dels quals puguin despegar la seva activitat''.
Amb aixó vull dir també que esta molt bé modificar activitats i els plans previstos deixant que els nens aportin idees però no hem de oblidar tampoc que tan els nens com els mestres necessitam unes pautes ,uns límits, unes normes i que s'estableixi un control a l'aula. Els nens necessiten una organtizació per no trobarse en un àmbient imprevisible on no saben diferènciar allò que es pot fer i allò que no es pot fer. La creació d'un ambient càlid no s'oposa a la presència de normes.
Les normes son necessàries per regular la conviència dels infants i també per que nosaltres com mestres ens poguem sentir amb mes seguretat. En defiinitiva ''una programació flexible i acurada, que prevegi el temps i les condicions per donar resposta a tot allò que ens proposem de trebellar, que deixi encabir les propostes dels infants i els esdeveniments interessants, i l'existència de normes i pautes clares, consensuades i concebudes com a mitjans per regular la convivència (...)''.
Hi ha una serie de criteris generals que hem de tenir en compte en l'actuació educativa que volem dur a terme, hem de tenir una serie d'aspectes que possibiliten un bon desenvolupament i un bon aprenentatge.
El foment de l'autoconcepte i de l'autoestima
A l'escola ens podem trobar situacions en les quals els infants mostrin diferents tipus de sentiments des de l'alegria fins a l'angoixa o el por i els mestres tenim la resposabilitat de tractar aquestes situacions amb molta cura ja que allò que aprenen a l'escola, la manera de solucionar que tenen davant problemes es la mateixa manera que utilitzaran fora de l'escola i amb això crearan el concepte se si mateixos.
Sobre la base de l'opinió dels mestres o de persones significatives per els nen ells aniran crean progresivament l'autoconcepte, és a dir, el concepte que els demes tenen sobre les seves capacitats , confinça en un mateix, i sobre la vàlua, autoestima.
Es per aixó molt important la manera de com diem les coses, per que una forma dolenta de dir alguna cosa pot repercutir en la relació amb ells mateixos, amb la mestra i amb els demes companys.
Es molt important que el nen es valori i s'estimi per poder continuar amb el seu aprenentatge per que es trobi motivat per aprendre, i per que això ocorri hem de recordar que es fonamental crear un ambient càlid a l'aula per a que ells poguin manifestar tant els seus dessitjos com les seves preocupacions.
http://www.flickr.com/photos/hulagway/5116382090/sizes/z/in/photostream/
L'ensenyament com a activitat compartida
''L'ensenyança és una activitat conjunta, compartida, que assegura que la critura vagi coneixent i vagi fent seu progressivament el món que l'envolta i vagi coneixent-se a si mateix''.
Hem de posar enfàsi en la necessitat d'actuar en la zona de desenvolupament proper on hem de diferènciar el que el nen pot fer tot sol i el que pot fer però amb ajuda d'altra persona.
Per actuar a la zona de desenvolupament entre altres, hem de tenir en compte el coneixments previs de l'alumnat, coneixer tot aixó que pot dificultar l'aprenentatge del nen i donar-lis l'ajuda educativa que faci falta tenint en compte el seu nivell , i per tant atendre a la diversitat de l'aula
Aprenentatge significatiu i globalització
Es important que el nen faci un aprenentatge globalitzat, establint relacions entre allò que se li explica i el que ja sap perque a tingut alguna experiència amb la qual pot fer un aprenentatge significatiu.
Es important l'establiment de relacions per part del nen ja que facilita l'aprenentatge de nous continguts creant situacions que siguin d'interés per al nen, per que amb aquestes edats es molt difiícil mantenir a tots els nens atenent.Hem de tenir en compte també els contextos familiars de cada nen, ja que son diferents en cadascú dels casos per aixó es important conèixer bé el context familiar de cada nen per poder ajudar-lo si la situació no es favorable per al seu aprenentatge.
Hem d'estar molt alerta com a mestres per poder actuar d'una forma eficaç i conectar així amb el interessos dels nens.
Així doncs, ''La globalització es un aspecte fonamental a l'escola, pero hem de tenir en compte que no cal globalitzar-ho tot, ni confondre la necessària adopció d'un enfocament globalitzador (Zabala,1995) amb una perspectiva acumulativa de l'aprenentatge.''
L'atenció a la diversitat
Que les persones som diferents es algú obvi, si partim de una base ja som diferents des de que naixem, les nenes no som iguals que els nens i també tenim diferències físiques: uns som mes alts,altres mes baixos, amb el pel llis,uns porten ulleres altres no,etc. Aixó es una cosa obvia i que el nen ho veu des de molt petit. Llavors es complica per dir-lo d'alguna manera mes la cosa per que entren el joc les diferentes nacionalitats, també les diferents cultures ( ja que en moltes cultures a la dona se li pot veure d'una altra manera ( per exemple)..) i per supost que tenim nens amb necessitats especials.
Tot aixó com adults que som ho sabem, pero els nens comencen a fer preguntes de perque na Sara no pot menjar carn? per exemple. Hem de ser capaços de tenir en compte totes les diferències entre els nens i poder adaptar la nostra pràctica educativa a cadascuna de les necessitats, fent així una experiència mes enrequidora per als nens, que faci conviure al nen amb totes aquestes diferències des de petits i que entengui que al món en el que vivim tots tenim cabuda i tots formam un gran equip.
Cal no oblidar com a mestres que tots el nens i especialment els de necessitats educatives especials requireixen una atenció adicional i especialitzada. Hem de treballar amb l'ajuda d'altres professionals per garantir que estem ajudant al nen a evolucionar d'una forma positiva.
<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/UgtilGktHLo" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
La importància de l'activitat lúdica
Bé amb aquest tema hi ha hagut molt de debat entre els diferents psicòlegs i pedagos al llarg de la història en quan l'importància del joc per desenvolupar les capacitats dels nens. D'una banda alguns diuen que el joc es necessari perquè els infants es vagin aproximant al món de les persones adultes, que provin i assagin comportaments, rols i habilitats que reconeixen dels seus pares, mares,mestes etc. D'una altra banda hi ha molts que creuen que el nen recorreix al joc per escapar precisament d'aquest món.
Des del meu punt de vista es molt necessari que el nen jugui, experimenti, assagi amb el joc tant a casa com a l'escola. El joc es important en el desenvolupament i en el creixement de l'infant, per que què es una infancia sense jocs? El nen necessita del joc per explorar el seu entorn i a mes afavoreix les capacitats afectives i emocionals del nen.
Si ens plantejem una bona pràctica educativa podem fer de l'aprenentatge de nous temes un joc, es a dir com ja he dit abans es molt difícil captar l'atenció de nens tan petits per ensenyar alguna cosa, i do mitjançant el joc podem introduir nous conceptes a sigui amb cançons o contes. Els mestres saben que si volen captar la seva atenció el joc es un mitjá molt bó per fer-ho.
No podem privar al nen a que jugui i experimenti, el joc es il·lusió.
Les rutines
A educació infantil hi ha uns aprenentatges que son necessaris que els nens adquireixin.
''Al primer cicle, la criatura necessita, pero mantenir el seu benestar, tota una sèrie de cure que se centren en necesitats vitals i que són principalment el descans, l'alimentació i la neteja''. A aquestes situacions se les anomena rutines, ja que son activitats que s'han de realitzar cada dia i normalment pautades per una persona adulta.
Al primer cicle no es poden deixar de banda aquestes rutines i hem d'ajudar als nens a que les aprenguin.Al segon cicle els nens comencen a ser autònoms , i es molt important la supervisió dels mestres, es fonamental donar unes bones pautes per a que els nens poguin actuar autonomament. Hem de ensenyar-lis aquestes rutines amb els espais que cada activitat te i amb el material que s'ha d'emprar amb cada cosa.
A educació infantil, doncs cal tenir en compte aquestes situacions:
-Les situacions d'alimentació
-Les situacions de neteja: el canvi de bloquers,el control d'esfínters, rentar-se la cara i les mans, etc.
-Les situacions de descans
-Les situacions d'ordre de les pertinenences personals o del grup.
Per finalitzar he de dir que l'etapa d'eduació infantil es una etapa fonamental i crucial per el desenvolupament de l'infant i que hem de anar amb cura amb tot el que feim i en com ensenyam al nen. En aquesta etapa els nens adquireixen els hàbits fonamentals que tenim les persones així com l'aprenentage per comunicar-se i relacionar-se amb les demes persones i amb el seu entorn. Hem de ser capaços com a mestres de ser unes bones guies en la seva vida, hem d'aconseguir que siguin autonoms però a la mateixa vegada que poguin treballar en grup, atenent a la diversitat, fer en definitiva dels nostres nens unes persones competents, per que repeteixo tots som diferents i hem de saber ser autonoms però no hem d'oblidar mai que convivím en societat.
Fins la setmana vinent i si no tornam a llegir-nos molt bon Nadal a tothom
