lunes, 12 de diciembre de 2011

LA IMPORTANCIA DE L'EDUCACIÓ INFANTIL

Bon dia, ja cada  vegada mes s'aproximen les vacances ( de vacances res, je je) de Nadal i anem tots una mica atabalats amb tanta feina, tot i que estic una mica engoixada vull mirarar tot amb positivitat i poc a poc anar fent.
Aquesta setmana la meva entrada parlará de l'educació infantil, de quins son els objectius que en tenim que plantejar com a mestres, de com ensenyam i de com han d'aprendre els infants, una mica un resum de tot allò que hem de tenir en compte.
Segons el que s'estableix al currículum de les Illes Balears, l'etapa d'educació infantil es una etapa voluntaria, no obligatoria i gratuïta. Es divideix en dos cicles. El primer cicle compren dels 0 als 3 anys i el segon cicle dels 3 als 6 anys.
En trets generals:
La finalitat de l'educació infantil es contribuir al desenvolupament físic,emocional, afectiu , social i intel·lectual dels infants.
Els objectius d'aquesta etapa son desenvolupar les següents capacitats entorn al propi jo, l'entorn i els llenguatges.
-Hem de tenir en compte que s'ha de utilizar la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament amb la finalitat de que el nen adquireixi la competència que li permeti entendre i seguir la resta d' àrees.
-S'ha d'introduir al segon cicle la llengua extrangera.
-En l'educació infantil l'avaluació serà global, contínua i formativa. L'avaluació es responsabilitat del tutor que recull les dades.
-S'ha d'atendre a la diversitat.
Respecte a l'escola i el seu entorn: l'escola a d'esdevenir un lloc càlid i culturalment estimulant.
-Ha de facilitar el treball cooperatiu
-L'escola ha d'estar oberta i receptiva a allò que succeeix al seu entorn.
-Facilitar la comuncicació entre l'escola i les fàmilies.

Tot això parlant en termes generals, però aprofondiré  a la pràctica educativa i allò que he pogut estudiar al llibre ''Aprendre i ensenyar a l'educació infantil'' de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè.

Quan arriba el moment de situar-se al aula, quan ja hem après teoricament tot el que teniem que aprendre , arriba el moment de plantar-se a l'aula. Es el moment de posar en pràctica tot allò que havíem planificat. Moltes vegades podem plantejar coses o tenir previst alguna activitat però el que ens trobem a l'aula ens fa modificar tot allò que ja duiem de casa previst. Es per això que existeix la necessitat de flexibilitzar i adequar els plans que ja teniem establerts.  Es molt difícil que una activitat prevista es desenvolupi exactament com pensavem i em de ser capaços d'adaptar una activitat a les seves necessitats. No hem d'oblidar que els mestres som uns referents per als nens i guies en el seu procés d'aprenentatge.
'' Disposar d'una planificació coherent porporciona seguretat i tranquil·litat a l'esenyament ;hi afegim ara que també proporciona seguretat i referents clars als infants, que necessiten pautes i paràmetres clars dintre dels quals puguin despegar la seva activitat''.

Amb aixó vull dir també que esta molt bé modificar activitats i els plans previstos deixant que els nens aportin idees però no hem de oblidar tampoc que tan els nens com els mestres necessitam unes pautes ,uns límits, unes normes i que s'estableixi un control a l'aula.  Els nens necessiten una organtizació per no trobarse en un àmbient imprevisible on no saben diferènciar allò que es pot fer i allò que no es pot fer. La creació d'un ambient càlid no s'oposa a la presència de normes.
Les normes son necessàries per regular la conviència dels infants i també per que nosaltres com mestres ens poguem sentir amb mes seguretat. En defiinitiva ''una programació flexible i acurada, que prevegi el temps i les condicions per donar resposta a tot allò que ens proposem de trebellar, que deixi encabir les propostes dels infants i els esdeveniments interessants, i l'existència de normes i pautes clares, consensuades i concebudes com a mitjans per regular la convivència  (...)''.
Hi ha una serie de criteris generals que hem de tenir en compte en l'actuació educativa que volem dur a terme, hem de tenir una serie d'aspectes que possibiliten un bon desenvolupament i un bon aprenentatge.

El foment de l'autoconcepte i de l'autoestima
A l'escola ens podem trobar situacions en les quals els infants mostrin diferents tipus de sentiments des de l'alegria fins a l'angoixa o el por i els mestres tenim la resposabilitat de tractar aquestes situacions amb molta cura ja que allò que aprenen a l'escola, la manera de solucionar que tenen davant problemes es la mateixa manera que utilitzaran fora de l'escola i amb això crearan el concepte se si mateixos.
Sobre la base de l'opinió dels mestres o de persones significatives per els nen ells aniran crean progresivament l'autoconcepte, és a dir, el concepte que els demes tenen sobre les seves capacitats , confinça en un mateix, i sobre la vàlua, autoestima.
Es per aixó molt important la manera de com diem les coses, per que una forma dolenta de dir alguna cosa pot repercutir en la relació amb ells mateixos, amb la mestra i amb els demes companys. 
Es molt important que el nen es valori i s'estimi per poder continuar amb el seu aprenentatge per que es trobi motivat per aprendre, i per que això ocorri hem de recordar que es fonamental crear un ambient càlid a l'aula per a que ells poguin manifestar tant els seus dessitjos com les seves preocupacions.

http://www.flickr.com/photos/hulagway/5116382090/sizes/z/in/photostream/


L'ensenyament com a activitat compartida 
''L'ensenyança és una activitat conjunta, compartida, que assegura que la critura vagi coneixent i vagi fent seu progressivament el món que l'envolta i vagi coneixent-se a si mateix''.
Hem de posar enfàsi en la necessitat d'actuar en la zona de desenvolupament proper on hem de diferènciar el que el nen pot fer tot sol i el que pot fer però amb ajuda d'altra persona.
Per actuar a la zona de desenvolupament entre altres, hem de tenir en compte el coneixments previs de l'alumnat, coneixer tot aixó que pot dificultar l'aprenentatge del nen i donar-lis l'ajuda educativa que faci falta tenint en compte el seu nivell , i per tant atendre a la diversitat de l'aula
Aprenentatge significatiu i globalització
Es important que el nen faci un aprenentatge globalitzat, establint relacions entre allò que se li explica i el que ja sap perque a tingut alguna experiència amb la qual pot fer un aprenentatge significatiu. 
Es important  l'establiment de relacions per part del nen ja que facilita l'aprenentatge de nous continguts creant situacions que siguin d'interés per al nen, per que amb aquestes edats es molt difiícil mantenir a tots els nens atenent.Hem de tenir en compte també els contextos familiars de cada nen, ja que son diferents en cadascú dels casos per aixó es important conèixer bé el context familiar de cada nen per poder ajudar-lo si la situació no es favorable per al seu aprenentatge.
Hem d'estar molt alerta com a mestres per poder actuar d'una forma eficaç i conectar així amb el interessos dels nens.
Així doncs, ''La globalització es un aspecte fonamental a l'escola, pero hem de tenir en compte que no cal globalitzar-ho tot, ni confondre la necessària adopció d'un enfocament globalitzador (Zabala,1995) amb una perspectiva acumulativa de l'aprenentatge.''

L'atenció a la diversitat 
Que les persones som diferents es algú obvi, si partim de una base ja som diferents des de que naixem, les nenes no som iguals que els nens i també tenim diferències físiques: uns som mes alts,altres mes baixos, amb el pel llis,uns porten ulleres altres no,etc. Aixó es una cosa obvia i que el nen ho veu des de molt petit. Llavors es complica per dir-lo d'alguna manera mes la cosa per que entren el joc les diferentes nacionalitats, també les diferents cultures ( ja que en moltes cultures a la dona se li pot veure d'una altra manera ( per exemple)..) i per supost que tenim nens amb necessitats especials.
Tot aixó com adults que som ho sabem, pero els nens comencen a fer preguntes de perque na Sara no pot menjar carn? per exemple. Hem de ser capaços de tenir en compte totes les diferències entre els nens i poder adaptar la nostra pràctica educativa a cadascuna de les necessitats, fent així una experiència mes enrequidora per als nens, que faci conviure al nen amb totes aquestes diferències des de petits i que entengui que al món en el que vivim tots tenim cabuda i tots formam un gran equip.
Cal no oblidar com a mestres que tots el nens i especialment els de necessitats educatives especials requireixen una atenció adicional i especialitzada. Hem de treballar amb l'ajuda d'altres professionals per garantir que estem ajudant al nen a evolucionar d'una forma positiva.


<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/UgtilGktHLo" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

La importància de l'activitat lúdica
Bé amb aquest tema hi ha hagut molt de debat entre els diferents psicòlegs i pedagos al llarg de la història en quan l'importància del joc per desenvolupar les capacitats dels nens. D'una banda alguns diuen que el joc es necessari perquè els infants es vagin aproximant al món de les persones adultes, que provin i assagin comportaments, rols i habilitats que reconeixen dels seus pares, mares,mestes etc. D'una altra banda hi ha molts que creuen que el nen recorreix al joc per escapar precisament d'aquest món.
Des del meu punt de vista es molt necessari que el nen jugui, experimenti, assagi amb el joc tant a casa com a l'escola. El joc es important en el desenvolupament i en el creixement de l'infant, per que què es una infancia sense jocs? El nen necessita del joc per explorar el seu entorn i a mes afavoreix les capacitats afectives i emocionals del nen. 
Si ens plantejem una bona pràctica educativa podem fer de l'aprenentatge de nous temes un joc, es a dir com ja he dit abans es molt difícil captar l'atenció de nens tan petits per ensenyar alguna cosa, i do mitjançant el joc podem introduir nous conceptes a sigui amb cançons o contes. Els mestres saben que si volen captar la seva atenció el joc es un mitjá molt bó per fer-ho.
No podem privar al nen a que jugui i experimenti, el joc es il·lusió.


Les rutines
A educació infantil hi ha uns aprenentatges que son necessaris que els nens adquireixin. 
''Al primer cicle, la criatura necessita, pero mantenir el seu benestar, tota una sèrie de cure que se centren en necesitats vitals i que són principalment el descans, l'alimentació i la neteja''. A aquestes situacions se les anomena rutines, ja que son activitats que s'han de realitzar cada dia i normalment pautades per una persona adulta.
Al primer cicle no es poden deixar de banda aquestes rutines i hem d'ajudar als nens a que les aprenguin.Al segon cicle els nens comencen a ser autònoms , i es molt important la supervisió dels mestres, es fonamental donar unes bones pautes per a que els nens poguin actuar autonomament. Hem de ensenyar-lis aquestes rutines amb els espais que cada activitat te i amb el material que s'ha d'emprar amb cada cosa.
A educació infantil, doncs cal tenir en compte aquestes situacions:
-Les situacions d'alimentació
-Les situacions de neteja: el canvi de bloquers,el control d'esfínters, rentar-se la cara i les mans, etc.
-Les situacions de descans
-Les situacions d'ordre de les pertinenences personals o del grup.

Per finalitzar he de dir que l'etapa d'eduació infantil es una etapa fonamental i crucial per el desenvolupament de l'infant i que hem de anar amb cura amb tot el que feim i en com ensenyam al nen. En aquesta etapa els nens adquireixen els hàbits fonamentals que tenim les persones així com l'aprenentage per comunicar-se i relacionar-se amb les demes persones i amb el seu entorn. Hem de ser capaços com a mestres de ser unes bones guies en la seva vida, hem d'aconseguir que siguin autonoms però a la mateixa vegada que poguin treballar en grup, atenent a la diversitat, fer en definitiva dels nostres nens unes persones competents, per que repeteixo tots som diferents i hem de saber ser autonoms però no hem d'oblidar mai que convivím en societat.

Fins la setmana vinent i si no tornam a llegir-nos molt bon Nadal a tothom


lunes, 5 de diciembre de 2011

EL TERROR DEL CURRÍCULUM

Aquesta setmana toca parlar del currículum, però com es evident no podem començar a parlar-ne si no sabem que es exactament el currículum. He de dir que he aprés moltes coses sobre el currículum que no sabia, havia escoltat parlar molt del famós currículum però si soc sincera, si abans em preguntaven que era allò del currículum no ho podia contestar. Crec que molts ja sabeu que es el currículum però faré dues referencies de dos fonts que expliquen que es el currículum.
Per una banda en Serafí Antúnez  ho resumeix en tres vessants:
1.Per alguns didactes , el currículum és el conjunt de coneixements que s´han de transmetre a l’alumnat.

2.Per uns altres, el currículum s’entén bàsicament com una especificació dels resultats que es pretenent assolir mitjançant el procés educatiu. Es considera el currículum com una formulació d’objectius d’aprenentatge expressats en forma de comportaments específics que l’alumne haurà d’assolir.
3.Una altra concepció ben diferent és aquella que considera que currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola, fins i tot, aquells coneixements que els alumnes aprenen sense que el professor en tingui la intencionalitat
Actualment, es concep el currículum com una especificació de les intencionalitats i del pla o dels plans d’acció per assolir-les. El currículum explicita les intencions i el pla d’instrucció a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars. El currículum s’ha de situar en un punt just entre la teoria i la pràctica.
La meva opinió es que en el nostre sistema escolar, avui en dia no tim aquest punt just entre la teoria i la pràctica, encara queda molt de camí per recórrer, es clar, però hem de començar a fixar coses. Crec que un dels gran problemes que tenim al sistema educatiu es que, no hi ha unes bones bases curriculars. Tot esta embrutat per la política del moment, i crec que ens sentim una mica marejats. El problema esta quan es van canviant totes les coses i no es te la capacitat de fixar unes bases que independentment de la política no haurien de canviar mai. Es a dir, si tenim coses bones per que hem de tirar per terra tot el treball fet i totes les coses que funcionaves anteriorment? De d’aquestes bases s’hauria de començar a modificar coses, però repeteixo, necessitem unes bases comuns que siguin inamovibles.


                                               ‘’El currículum no ens ha de encadenar’’ 


Si ens centrem en la etapa d’Educació Infantil podem recollir el que es diu al llibre ‘’Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil’’ de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé.
‘’Podem dir que el currículum són el conjunt de sabers culturals que, en un moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden que cal treballar a l’escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural. (..) Podem dir, també que en el currículum oficial del nostre país es pretén proporcionar informacions concretes sobre què, com i quan cal ensenyar i avaluar’’.
Es clar que elaborar un currículum que s’adapti a totes les característiques de tots els nens no es gens fàcil, però hem poder cobrir totes les necessitats dels nens.
El currículum ha de ser orientatiu i més a l’etapa d’Educació Infantil, però en general no ens podem perdre en el currículum. Per que això no ocorri, per no caure en la desprofessionalització del mestre, i sobretot però no acudir al tan estimat llibre de text quan ens trobem angoixats, el currículum ha de tenis uns objectius molt clars:
‘’En el currículum d’educació infantil es consideren diferents tipus d’objectius, uns generals, i uns altres que corresponen als diferents tipus de nivells de concreció.
Els objectius generals de l’educació infantil, es formulen en termes de capacitats que han de dominar els en acabar l’etapa o cicle. Es refereixen a capacitats cognitives, lingüístiques, motrius, afectives i d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’actuació i inserció social. (...)
A l’educació infantil tots els objectius tenen un caràcter únicament orientador, ja que l’etapa no és obligatòria.’’
Se que es molt difícil que en algun moment de la nostra etapa com mestres no caure en aquest sentiment d’impotència o angoixa i acudir al llibre de text. Però el llibre de text no es lo pitjor que et pots trobar, no hem de ser dramàtics, el llibre de text es pot utilitzar, clar que sí, però com tot sempre amb un equilibri no com única font.
Per això si en algun moment ens sentim angoixats hem de pensar en els objectius que tenim com a mestres i recordar allò que hem de fer amb els nostres alumnes, i la gran responsabilitat que tenim.
Característiques del currículum
-Currículum únic d’etapa: Suposa la no consideració de currículums especials. És un marc únic en el qual s’hi fan les adopcions i mesures de suport necessàries.
-Currículum com a instrument de treball.  Document per a què el professor per tal d’orientar la seva practica educativa
-Currículum obert i flexible. Anteriorment al nostre sistema educatiu , s’havia partit d’una estructura tancada on les decisions del currículum es prenien des de l’Administració , deixant poc marge a les decisions del professor. Actualment la cosa canvia , ara tenim un model mes obert que dona mes marge de decisió al mestre, on es planteja la necessitat d’organitzar un currículum amb diferents nivells de concreció.
Aquests nivells de concreció son el següents:
Primer nivell de concreció – Ministeri + CCAA
Segon nivell de concreció- Centre + Concreció curricular
Tercer nivell de concreció-Programació de l’aula
Això es molt important i estic molt d’acord en la necessitat de que el currículum pugui ser obert i flexible ja que la teoria que s’elabora a l’Administració pot ser no reflecteixi la realitat de l’aula i això només ho pot veure un professor, que es el que ha d’adaptar aquest currículum a la realitat que s’hi trobi.
-Currículum descentralitzat. Amb autonomia
-Currículum científic. Amb bases científiques i basat en el constructivisme
-Currículum sistemàtic.
-Currículum basat en la professionalització docent. Molt importat en l’educació i allò que hauríem de aconseguir.
Hi ha molt debat a causa del currículum per això també vull fer referencia a allò que diu Jose Luís Castillo al blog Profesor en la secundaria
‘’ No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa. Cada día tiene que impartir una serie de conocimientos y unidades didácticas complejas. Pongamos las figuras retóricas o las estrofas más conocidas, pongamos la literatura del Renacimiento o el análisis de categorías morfológicas como el sustantivo, el adjetivo, los verbos, los pronombres... Cada uno de estos conocimientos (muy complejos) ha de impartirse en una unidad (clase), realizando prácticas sobre ellos, aunque, sin embargo, el profesor se dará cuenta de que buena parte del alumnado no ha entendido porque ha estado poco atento, o porque son contenidos difíciles de asimilar y requieren varios días. Pero a la vez ha de desarrollar competencias y habilidades de participación activa de los alumnos. El currículum implica la presencia de un profesor que enseña y alumnos que aprenden disciplinadamente, pero esto en la práctica no es así. Cualquiera que se dedique a la enseñanza sabrá que la atención real a las explicaciones es muy limitada, y el grado de asimilación, muy escaso si no se refuerza con actividades que llevan días y días que no se tienen porque el currículum es muy extenso e imposible de llevar a cabo.’’
Aquestes son paraules d’un professor en actiu, un professor que viu o ha viscut una realitat a l’aula i es que es veritat, no podem ser esclaus del currículum, no podem estar estancats en la teoria, ja que allò que estam vivint a l’aula es molt diferent. L’entrada del bloc d’en Jose Luís Castillo, m’ha fet reflexionar sobre un tema. Amb que ens hem de quedar amb el què o amb el com ensenyem?. Es molt complicat contestar aquesta pregunta ja que el què es important però molt mes es el  com ho fem. Tenim un temps determinat per cada classe, uns horaris res flexibles, un horari també marcat per matèries i per determinats continguts que s’han de donar. Es molt difícil atendre a totes les necessitats de cada un dels alumnes, i es aquí on m’aturo, ESTAM PERDENT QUALITAT!, hem de ser realistes el què aprenem pesa molt mes que el com ho fem, es tot això culpa del currículum?

Voldria acabar aquesta entrada citant les paraules de Pedro Villarubia al seu bloc Discentia



‘’Pero seguimos. Miles de docentes en sus pequeñas aulas, durante cada mínima hora, hablando a la carrera para decenas de alumnos/as distintos/as, buscando recursos, probando, adaptando, y respetando… el mismo currículum para todos. 

Y eso sí, se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum. ‘’
Maldito currículum.
Aquesta es la realitat que tenim, marcats pel currículum actual, estam condemnats a ell, hem de poder trobar l’equilibri que sempre parlo, hem de començar a donar al currículum la importància que realment te, no mes, ja que recordem que la realitat de l’aula allò que ens trobarem es diferent: 1 hora de classe per assignatura es a dir horaris  gaire flexibles , mes alumnes dels marcats per la llei, i tots asseguts amb el cul a la cadira.
La realitat es una altra.

Enganxo aquest vídeo sobre com hauria de ser el currículum al segle en el que vivim

 <iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/O3lWvnfPwJI" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Fins la pròxima setmana, feliç pont!
Zhila Azadeh Almanzor