LA IMPORTANCIA DE L'EDUCACIÓ INFANTIL

Bon dia, ja cada  vegada mes s'aproximen les vacances ( de vacances res, je je) de Nadal i anem tots una mica atabalats amb tanta feina, tot i que estic una mica engoixada vull mirarar tot amb positivitat i poc a poc anar fent.
Aquesta setmana la meva entrada parlará de l'educació infantil, de quins son els objectius que en tenim que plantejar com a mestres, de com ensenyam i de com han d'aprendre els infants, una mica un resum de tot allò que hem de tenir en compte.
Segons el que s'estableix al currículum de les Illes Balears, l'etapa d'educació infantil es una etapa voluntaria, no obligatoria i gratuïta. Es divideix en dos cicles. El primer cicle compren dels 0 als 3 anys i el segon cicle dels 3 als 6 anys.
En trets generals:
La finalitat de l'educació infantil es contribuir al desenvolupament físic,emocional, afectiu , social i intel·lectual dels infants.
Els objectius d'aquesta etapa son desenvolupar les següents capacitats entorn al propi jo, l'entorn i els llenguatges.
-Hem de tenir en compte que s'ha de utilizar la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament amb la finalitat de que el nen adquireixi la competència que li permeti entendre i seguir la resta d' àrees.
-S'ha d'introduir al segon cicle la llengua extrangera.
-En l'educació infantil l'avaluació serà global, contínua i formativa. L'avaluació es responsabilitat del tutor que recull les dades.
-S'ha d'atendre a la diversitat.
Respecte a l'escola i el seu entorn: l'escola a d'esdevenir un lloc càlid i culturalment estimulant.
-Ha de facilitar el treball cooperatiu
-L'escola ha d'estar oberta i receptiva a allò que succeeix al seu entorn.
-Facilitar la comuncicació entre l'escola i les fàmilies.

Tot això parlant en termes generals, però aprofondiré  a la pràctica educativa i allò que he pogut estudiar al llibre ''Aprendre i ensenyar a l'educació infantil'' de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solè.

Quan arriba el moment de situar-se al aula, quan ja hem après teoricament tot el que teniem que aprendre , arriba el moment de plantar-se a l'aula. Es el moment de posar en pràctica tot allò que havíem planificat. Moltes vegades podem plantejar coses o tenir previst alguna activitat però el que ens trobem a l'aula ens fa modificar tot allò que ja duiem de casa previst. Es per això que existeix la necessitat de flexibilitzar i adequar els plans que ja teniem establerts.  Es molt difícil que una activitat prevista es desenvolupi exactament com pensavem i em de ser capaços d'adaptar una activitat a les seves necessitats. No hem d'oblidar que els mestres som uns referents per als nens i guies en el seu procés d'aprenentatge.
'' Disposar d'una planificació coherent porporciona seguretat i tranquil·litat a l'esenyament ;hi afegim ara que també proporciona seguretat i referents clars als infants, que necessiten pautes i paràmetres clars dintre dels quals puguin despegar la seva activitat''.

Amb aixó vull dir també que esta molt bé modificar activitats i els plans previstos deixant que els nens aportin idees però no hem de oblidar tampoc que tan els nens com els mestres necessitam unes pautes ,uns límits, unes normes i que s'estableixi un control a l'aula.  Els nens necessiten una organtizació per no trobarse en un àmbient imprevisible on no saben diferènciar allò que es pot fer i allò que no es pot fer. La creació d'un ambient càlid no s'oposa a la presència de normes.
Les normes son necessàries per regular la conviència dels infants i també per que nosaltres com mestres ens poguem sentir amb mes seguretat. En defiinitiva ''una programació flexible i acurada, que prevegi el temps i les condicions per donar resposta a tot allò que ens proposem de trebellar, que deixi encabir les propostes dels infants i els esdeveniments interessants, i l'existència de normes i pautes clares, consensuades i concebudes com a mitjans per regular la convivència  (...)''.
Hi ha una serie de criteris generals que hem de tenir en compte en l'actuació educativa que volem dur a terme, hem de tenir una serie d'aspectes que possibiliten un bon desenvolupament i un bon aprenentatge.

El foment de l'autoconcepte i de l'autoestima

A l'escola ens podem trobar situacions en les quals els infants mostrin diferents tipus de sentiments des de l'alegria fins a l'angoixa o el por i els mestres tenim la resposabilitat de tractar aquestes situacions amb molta cura ja que allò que aprenen a l'escola, la manera de solucionar que tenen davant problemes es la mateixa manera que utilitzaran fora de l'escola i amb això crearan el concepte se si mateixos.

Sobre la base de l'opinió dels mestres o de persones significatives per els nen ells aniran crean progresivament l'autoconcepte, és a dir, el concepte que els demes tenen sobre les seves capacitats , confinça en un mateix, i sobre la vàlua, autoestima.

Es per aixó molt important la manera de com diem les coses, per que una forma dolenta de dir alguna cosa pot repercutir en la relació amb ells mateixos, amb la mestra i amb els demes companys. 

Es molt important que el nen es valori i s'estimi per poder continuar amb el seu aprenentatge per que es trobi motivat per aprendre, i per que això ocorri hem de recordar que es fonamental crear un ambient càlid a l'aula per a que ells poguin manifestar tant els seus dessitjos com les seves preocupacions.

http://www.flickr.com/photos/hulagway/5116382090/sizes/z/in/photostream/

L'ensenyament com a activitat compartida 

''L'ensenyança és una activitat conjunta, compartida, que assegura que la critura vagi coneixent i vagi fent seu progressivament el món que l'envolta i vagi coneixent-se a si mateix''.

Hem de posar enfàsi en la necessitat d'actuar en la zona de desenvolupament proper on hem de diferènciar el que el nen pot fer tot sol i el que pot fer però amb ajuda d'altra persona.

Per actuar a la zona de desenvolupament entre altres, hem de tenir en compte el coneixments previs de l'alumnat, coneixer tot aixó que pot dificultar l'aprenentatge del nen i donar-lis l'ajuda educativa que faci falta tenint en compte el seu nivell , i per tant atendre a la diversitat de l'aula

Aprenentatge significatiu i globalització

Es important que el nen faci un aprenentatge globalitzat, establint relacions entre allò que se li explica i el que ja sap perque a tingut alguna experiència amb la qual pot fer un aprenentatge significatiu. 

Es important  l'establiment de relacions per part del nen ja que facilita l'aprenentatge de nous continguts creant situacions que siguin d'interés per al nen, per que amb aquestes edats es molt difiícil mantenir a tots els nens atenent.Hem de tenir en compte també els contextos familiars de cada nen, ja que son diferents en cadascú dels casos per aixó es important conèixer bé el context familiar de cada nen per poder ajudar-lo si la situació no es favorable per al seu aprenentatge.

Hem d'estar molt alerta com a mestres per poder actuar d'una forma eficaç i conectar així amb el interessos dels nens.

Així doncs, ''La globalització es un aspecte fonamental a l'escola, pero hem de tenir en compte que no cal globalitzar-ho tot, ni confondre la necessària adopció d'un enfocament globalitzador (Zabala,1995) amb una perspectiva acumulativa de l'aprenentatge.''

L'atenció a la diversitat 

Que les persones som diferents es algú obvi, si partim de una base ja som diferents des de que naixem, les nenes no som iguals que els nens i també tenim diferències físiques: uns som mes alts,altres mes baixos, amb el pel llis,uns porten ulleres altres no,etc. Aixó es una cosa obvia i que el nen ho veu des de molt petit. Llavors es complica per dir-lo d'alguna manera mes la cosa per que entren el joc les diferentes nacionalitats, també les diferents cultures ( ja que en moltes cultures a la dona se li pot veure d'una altra manera ( per exemple)..) i per supost que tenim nens amb necessitats especials.

Tot aixó com adults que som ho sabem, pero els nens comencen a fer preguntes de perque na Sara no pot menjar carn? per exemple. Hem de ser capaços de tenir en compte totes les diferències entre els nens i poder adaptar la nostra pràctica educativa a cadascuna de les necessitats, fent així una experiència mes enrequidora per als nens, que faci conviure al nen amb totes aquestes diferències des de petits i que entengui que al món en el que vivim tots tenim cabuda i tots formam un gran equip.

Cal no oblidar com a mestres que tots el nens i especialment els de necessitats educatives especials requireixen una atenció adicional i especialitzada. Hem de treballar amb l'ajuda d'altres professionals per garantir que estem ajudant al nen a evolucionar d'una forma positiva.

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/UgtilGktHLo" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

La importància de l'activitat lúdica

Bé amb aquest tema hi ha hagut molt de debat entre els diferents psicòlegs i pedagos al llarg de la història en quan l'importància del joc per desenvolupar les capacitats dels nens. D'una banda alguns diuen que el joc es necessari perquè els infants es vagin aproximant al món de les persones adultes, que provin i assagin comportaments, rols i habilitats que reconeixen dels seus pares, mares,mestes etc. D'una altra banda hi ha molts que creuen que el nen recorreix al joc per escapar precisament d'aquest món.

Des del meu punt de vista es molt necessari que el nen jugui, experimenti, assagi amb el joc tant a casa com a l'escola. El joc es important en el desenvolupament i en el creixement de l'infant, per que què es una infancia sense jocs? El nen necessita del joc per explorar el seu entorn i a mes afavoreix les capacitats afectives i emocionals del nen. 

Si ens plantejem una bona pràctica educativa podem fer de l'aprenentatge de nous temes un joc, es a dir com ja he dit abans es molt difícil captar l'atenció de nens tan petits per ensenyar alguna cosa, i do mitjançant el joc podem introduir nous conceptes a sigui amb cançons o contes. Els mestres saben que si volen captar la seva atenció el joc es un mitjá molt bó per fer-ho.

No podem privar al nen a que jugui i experimenti, el joc es il·lusió.

http://www.flickr.com/photos/iita-media-library/5488532213/sizes/z/in/photostream/

Les rutines

A educació infantil hi ha uns aprenentatges que son necessaris que els nens adquireixin. 

''Al primer cicle, la criatura necessita, pero mantenir el seu benestar, tota una sèrie de cure que se centren en necesitats vitals i que són principalment el descans, l'alimentació i la neteja''. A aquestes situacions se les anomena rutines, ja que son activitats que s'han de realitzar cada dia i normalment pautades per una persona adulta.

Al primer cicle no es poden deixar de banda aquestes rutines i hem d'ajudar als nens a que les aprenguin.Al segon cicle els nens comencen a ser autònoms , i es molt important la supervisió dels mestres, es fonamental donar unes bones pautes per a que els nens poguin actuar autonomament. Hem de ensenyar-lis aquestes rutines amb els espais que cada activitat te i amb el material que s'ha d'emprar amb cada cosa.

A educació infantil, doncs cal tenir en compte aquestes situacions:

-Les situacions d'alimentació

-Les situacions de neteja: el canvi de bloquers,el control d'esfínters, rentar-se la cara i les mans, etc.

-Les situacions de descans

-Les situacions d'ordre de les pertinenences personals o del grup.

Per finalitzar he de dir que l'etapa d'eduació infantil es una etapa fonamental i crucial per el desenvolupament de l'infant i que hem de anar amb cura amb tot el que feim i en com ensenyam al nen. En aquesta etapa els nens adquireixen els hàbits fonamentals que tenim les persones així com l'aprenentage per comunicar-se i relacionar-se amb les demes persones i amb el seu entorn. Hem de ser capaços com a mestres de ser unes bones guies en la seva vida, hem d'aconseguir que siguin autonoms però a la mateixa vegada que poguin treballar en grup, atenent a la diversitat, fer en definitiva dels nostres nens unes persones competents, per que repeteixo tots som diferents i hem de saber ser autonoms però no hem d'oblidar mai que convivím en societat.

Fins la setmana vinent i si no tornam a llegir-nos molt bon Nadal a tothom

http://www.flickr.com/photos/laurenmanning/1263926244/sizes/z/in/photostream/

EL TERROR DEL CURRÍCULUM

Aquesta setmana toca parlar del currículum, però com es evident no podem començar a parlar-ne si no sabem que es exactament el currículum. He de dir que he aprés moltes coses sobre el currículum que no sabia, havia escoltat parlar molt del famós currículum però si soc sincera, si abans em preguntaven que era allò del currículum no ho podia contestar. Crec que molts ja sabeu que es el currículum però faré dues referencies de dos fonts que expliquen que es el currículum.

Per una banda en Serafí Antúnez  ho resumeix en tres vessants:

1.Per alguns didactes , el currículum és el conjunt de coneixements que s´han de transmetre a l’alumnat.

2.Per uns altres, el currículum s’entén bàsicament com una especificació dels resultats que es pretenent assolir mitjançant el procés educatiu. Es considera el currículum com una formulació d’objectius d’aprenentatge expressats en forma de comportaments específics que l’alumne haurà d’assolir.

3.Una altra concepció ben diferent és aquella que considera que currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola, fins i tot, aquells coneixements que els alumnes aprenen sense que el professor en tingui la intencionalitat

Actualment, es concep el currículum com una especificació de les intencionalitats i del pla o dels plans d’acció per assolir-les. El currículum explicita les intencions i el pla d’instrucció a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars. El currículum s’ha de situar en un punt just entre la teoria i la pràctica.

La meva opinió es que en el nostre sistema escolar, avui en dia no tim aquest punt just entre la teoria i la pràctica, encara queda molt de camí per recórrer, es clar, però hem de començar a fixar coses. Crec que un dels gran problemes que tenim al sistema educatiu es que, no hi ha unes bones bases curriculars. Tot esta embrutat per la política del moment, i crec que ens sentim una mica marejats. El problema esta quan es van canviant totes les coses i no es te la capacitat de fixar unes bases que independentment de la política no haurien de canviar mai. Es a dir, si tenim coses bones per que hem de tirar per terra tot el treball fet i totes les coses que funcionaves anteriorment? De d’aquestes bases s’hauria de començar a modificar coses, però repeteixo, necessitem unes bases comuns que siguin inamovibles.

http://www.flickr.com/photos/sergioblanconegro/2457209414/sizes/z/in/photostream/

                                               ‘’El currículum no ens ha de encadenar’’ 

Si ens centrem en la etapa d’Educació Infantil podem recollir el que es diu al llibre ‘’Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil’’ de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé.

‘’Podem dir que el currículum són el conjunt de sabers culturals que, en un moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden que cal treballar a l’escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural. (..) Podem dir, també que en el currículum oficial del nostre país es pretén proporcionar informacions concretes sobre què, com i quan cal ensenyar i avaluar’’.

Es clar que elaborar un currículum que s’adapti a totes les característiques de tots els nens no es gens fàcil, però hem poder cobrir totes les necessitats dels nens.

El currículum ha de ser orientatiu i més a l’etapa d’Educació Infantil, però en general no ens podem perdre en el currículum. Per que això no ocorri, per no caure en la desprofessionalització del mestre, i sobretot però no acudir al tan estimat llibre de text quan ens trobem angoixats, el currículum ha de tenis uns objectius molt clars:

‘’En el currículum d’educació infantil es consideren diferents tipus d’objectius, uns generals, i uns altres que corresponen als diferents tipus de nivells de concreció.
Els objectius generals de l’educació infantil, es formulen en termes de capacitats que han de dominar els en acabar l’etapa o cicle. Es refereixen a capacitats cognitives, lingüístiques, motrius, afectives i d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’actuació i inserció social. (...)
A l’educació infantil tots els objectius tenen un caràcter únicament orientador, ja que l’etapa no és obligatòria.’’

Se que es molt difícil que en algun moment de la nostra etapa com mestres no caure en aquest sentiment d’impotència o angoixa i acudir al llibre de text. Però el llibre de text no es lo pitjor que et pots trobar, no hem de ser dramàtics, el llibre de text es pot utilitzar, clar que sí, però com tot sempre amb un equilibri no com única font.
Per això si en algun moment ens sentim angoixats hem de pensar en els objectius que tenim com a mestres i recordar allò que hem de fer amb els nostres alumnes, i la gran responsabilitat que tenim.

Característiques del currículum

-Currículum únic d’etapa: Suposa la no consideració de currículums especials. És un marc únic en el qual s’hi fan les adopcions i mesures de suport necessàries.

-Currículum com a instrument de treball.  Document per a què el professor per tal d’orientar la seva practica educativa

-Currículum obert i flexible. Anteriorment al nostre sistema educatiu , s’havia partit d’una estructura tancada on les decisions del currículum es prenien des de l’Administració , deixant poc marge a les decisions del professor. Actualment la cosa canvia , ara tenim un model mes obert que dona mes marge de decisió al mestre, on es planteja la necessitat d’organitzar un currículum amb diferents nivells de concreció.
Aquests nivells de concreció son el següents:

Primer nivell de concreció – Ministeri + CCAA
Segon nivell de concreció- Centre + Concreció curricular
Tercer nivell de concreció-Programació de l’aula

Això es molt important i estic molt d’acord en la necessitat de que el currículum pugui ser obert i flexible ja que la teoria que s’elabora a l’Administració pot ser no reflecteixi la realitat de l’aula i això només ho pot veure un professor, que es el que ha d’adaptar aquest currículum a la realitat que s’hi trobi.

-Currículum descentralitzat. Amb autonomia

-Currículum científic. Amb bases científiques i basat en el constructivisme

-Currículum sistemàtic.

-Currículum basat en la professionalització docent. Molt importat en l’educació i allò que hauríem de aconseguir.

Hi ha molt debat a causa del currículum per això també vull fer referencia a allò que diu Jose Luís Castillo al blog Profesor en la secundaria

‘’ No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa. Cada día tiene que impartir una serie de conocimientos y unidades didácticas complejas. Pongamos las figuras retóricas o las estrofas más conocidas, pongamos la literatura del Renacimiento o el análisis de categorías morfológicas como el sustantivo, el adjetivo, los verbos, los pronombres... Cada uno de estos conocimientos (muy complejos) ha de impartirse en una unidad (clase), realizando prácticas sobre ellos, aunque, sin embargo, el profesor se dará cuenta de que buena parte del alumnado no ha entendido porque ha estado poco atento, o porque son contenidos difíciles de asimilar y requieren varios días. Pero a la vez ha de desarrollar competencias y habilidades de participación activa de los alumnos. El currículum implica la presencia de un profesor que enseña y alumnos que aprenden disciplinadamente, pero esto en la práctica no es así. Cualquiera que se dedique a la enseñanza sabrá que la atención real a las explicaciones es muy limitada, y el grado de asimilación, muy escaso si no se refuerza con actividades que llevan días y días que no se tienen porque el currículum es muy extenso e imposible de llevar a cabo.’’

Aquestes son paraules d’un professor en actiu, un professor que viu o ha viscut una realitat a l’aula i es que es veritat, no podem ser esclaus del currículum, no podem estar estancats en la teoria, ja que allò que estam vivint a l’aula es molt diferent. L’entrada del bloc d’en Jose Luís Castillo, m’ha fet reflexionar sobre un tema. Amb que ens hem de quedar amb el què o amb el com ensenyem?. Es molt complicat contestar aquesta pregunta ja que el què es important però molt mes es el  com ho fem. Tenim un temps determinat per cada classe, uns horaris res flexibles, un horari també marcat per matèries i per determinats continguts que s’han de donar. Es molt difícil atendre a totes les necessitats de cada un dels alumnes, i es aquí on m’aturo, ESTAM PERDENT QUALITAT!, hem de ser realistes el què aprenem pesa molt mes que el com ho fem, es tot això culpa del currículum?

Voldria acabar aquesta entrada citant les paraules de Pedro Villarubia al seu bloc Discentia

‘’Pero seguimos. Miles de docentes en sus pequeñas aulas, durante cada mínima hora, hablando a la carrera para decenas de alumnos/as distintos/as, buscando recursos, probando, adaptando, y respetando… el mismo currículum para todos. 

Y eso sí, se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum. ‘’

Maldito currículum.

Aquesta es la realitat que tenim, marcats pel currículum actual, estam condemnats a ell, hem de poder trobar l’equilibri que sempre parlo, hem de començar a donar al currículum la importància que realment te, no mes, ja que recordem que la realitat de l’aula allò que ens trobarem es diferent: 1 hora de classe per assignatura es a dir horaris  gaire flexibles , mes alumnes dels marcats per la llei, i tots asseguts amb el cul a la cadira.
La realitat es una altra.

Enganxo aquest vídeo sobre com hauria de ser el currículum al segle en el que vivim

 <iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/O3lWvnfPwJI" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Fins la pròxima setmana, feliç pont!

Zhila Azadeh Almanzor 

AVALUACIÓ O CASTING?

Es l'avaluació que tenim avui en dia com una mena de casting on et diuen si vals o no vals? on et seleccionen?, es com quan vas a un casting on tot te lo jugues en 5 minuts? o nomes es valora el resultat i no el proces?.
Estam molt equivocats si ho veim així, si volem ser competents i treballar per competencies hem de començar per alguna banda i l'avaluació ha de ser un punt a tractar des d'aquest moment.

http://www.flickr.com/photos/johnnie-walker-espana-keep-walking/4581537339/sizes/z/in/photostream/

Aquesta setmana a classe, parlant de l'avaluació he reflexionat molt, he tornat al passat recordant la meva experiència al col.legi i a  l'institut. Mai m'havia aturat a pensar-ho, he estat 18 anys sent seleccionada, classificada o alguna cosa semblant.
A primaria m'he enrecordo, crec que va ser a primer curs, que la mestra ens va fer una petita prova de caligrafia, jo vaig tenir la sort de que la vaig pasar i apartir d'aquell moment hem va donar el boli, mare meva el boli! quin regal, aquells que ja podien escriure amb boli eran els bons alumnes, els que tenien bona lletra, aquells que no la superaven es quedaven amb el llapis a mes, recordo que mes d'un es va quedar sense pati per que no va pasar la prova.
Estic escandalitzada, estic aprenent tantes coses que em dono conta de tot el que he viscut i d'allò que hauría de canviar ja, ara mateix.
Estem sotmesos a un casting permanent?

Per parlar d'avaluació,aquesta setmana parlare de dues persones referents en el tema d'avaluació. Per una part Antoni Zabala, en el seu llibre 11 ideas clave: como enseñar y aprender competencias y per una altra part na Neus Sanmartí.

Antoni Zabala, diu que: ‘’La evaluación de la escuela debe dirigirse a todo el proceso de enseñanza y aprendizaje, no sólo a los resultados que ha conseguido el alumnado, sino a cualquiera de las tres variables que intervienen en el proceso de enseñanza y aprendizaje (…)’’

Encara avui en dia seguim sotmesos al que diríem l’escola tradicional, on a l’hora d’avaluar es tenen en compte els continguts, es a dir arribar a un examen on totes les preguntes estan dirigides a vomitar continguts, tots ben assegudets en les nostres taules, amb llapis i paper. I després volen que relacionem conceptes i que els recordem tota la vida. Això es impossible, si volem ser competents i avaluar competències no podem estar aferrats als models que teníem en l’escola tradicional. Com explica en Zabala, la funció de l’escola ha sigut la de seleccionar i classificar als millors i preparar-los per la universitat, però es que tot el mon vol ser universitari? Es clar que no, no ens podem interessar nomes per si els nostres alumnes saben o no saben, hem d’anar mes enllà.
 
Si volem avaluar competències hem de transformar l’avaluació. S’ha perdut la creació del nen i sobretot la motivació per estudiar i estic segura que la forma d’avaluar que tenim avui en dia te molt que vora.

Si ens centrem en allò que explica na Neus Sanmartí podem veure les tipologies de l’avaluació, quines finalitats tenen i com s’hauria d’avaluar per competències. Deixo aqui el enllaç de la conferència que va donar a Eivissa 
http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html
 
Primer hauríem de parlar de que entenem per avaluar?, segons na Neus Sanmartí, aquest procés hauria de tenir varies etapes:

1-Recollir informació
2-Analitzar aquesta informació i emetre un judici
3-Prendre decisions, i es aquí on canvien els punts de vista

Vorem ara els diferents tipus de tipologies de l’avaluació:

-Tipus d’avaluació atenent a la seva finalitat
-Avaluació de diagnòstic o inicial: serveix per detectar en quin nivell l’alumne comença el seu procés d’aprenentatge.
-Avaluació sumativa: saber,finalment que sap l’alumne.
-Avaluació formativa: busca detectar com va el procés.
-Tipus d’avaluació segons el seu àmbit d’extensió:
-Avaluació parcial: Avalua determinats elements.
-Avaluació global: Es dirigeix a determinar aspectes clau d’un conjunt.
-Tipus d’avaluació segons el grau de la relació amb l’avaluador:
-Avaluació externa: Agents avaluadors que no han participat en el procés d’aprenentatge. Exemple els informes PISA.
-Avaluació interna: Quan la realitzen els participants del procés que s’avalua. Hi ha diverses alternatives:
-Autoavaluació: El paper de l’avaluador i el avaluat no cauen en la mateixa persona.
-Hetereoavaluació: L’avaluador i el avaluat cauen en la mateixa persona.
-Coavaluació: Els objectes s’avaluen mutuament.
-Avaluació segons el criteri de comparació:
-Avaluació criterial: aquella en la que es comparen els resultats d’un procés educatiu qualsevol amb uns prèviament fixat.
-Avaluació normativa: El punt de referència de comparació es el nivell general d’un grup que actua com a mitjana o patró respecte a un altre determinat.
-Una altra avaluació nova es l’avaluació inclusiva que adapta l’aprenentatge de l’alumne segons les seves capacitats,interessos i motivacions.

Els alumnes que tenen bon resultat son nens que des de petits es saben avaluar, saben diferenciar allò que fan bé i allò que fan malament, aprendre a aprendre, es allò que es important, saber que faig bé i que no, posar solucions autònomament. I per això per ser capaços d’aprendre hem de tenir en compte tres condicions fonamentals:

1-      Tenir clars els objectius: saber per que es fa una cosa

2-      Les persones expertes en aprendre es dediquen molt temps a planificar.

3-      Tenir clars els criteris d’avaluació.

Deixo enganxat aquí un esquema on es veu clarament les finalitats de l’avaluació que exposa na Neus Sanmartí


Per finalitzar he de dir que si no transformem l’avaluació i no ens adeqüem al temps en el que vivim difícilment podrem ser competents, hem de treballar tots junts i com vaig dir la setmana passada es un treball de formiga però que estic segura que tindrà unes recollides gegants. Hem de trencar amb l’avaluació que classifica, en l’avaluació que es centra en avaluar resultats i hem de començar a avaluar el procés d’aprenentatge de cada nen, el dia a dia. No podem començar la casa per el taulat, hem de ser uns bons arquitectes i fixar unes bones bases, uns bons ciments

Vull deixar també aquest document que he trobat que hem pareix molt interessant i on a més hi ha exemples de rubriques.

Hacia una evaluación más justa

‘’CAMINANDO POR LA VIDA (..) AHORA ES MI VOZ LA QUE MANDA’’ LA NOSTRA VEU HA DE SER ESCOLTADA, CAMINEM JUNTS ..

<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/yR5jN_vLYgw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

 

Fins la setmana que ve, Zhila Azadeh Almanzor

TASCA DE FORMIGA, RECOLLIDA GEGANT

Hola, ja soc aquí una altra setmana complicada diria jo però bé anirem fent.

Aquesta setmana m’agradaria començar com ja es habitual fent una petita reflexió i exposant un parell de coses.  Vull parlar d’una cosa que vaig pensar fer a la mateixa hora que llegia a una estudiant de Castelló, Susana Monraval. Tot va començar per que vaig seguir-la a twitter i vaig pensar en la idea de fer un twitter per tota la meva classe amb l’objectiu de mantenir-nos en contacte i conèixer mes estudiants i també  professorat per que no, ampliant així el nostre PLE.

Em va parèixer una bona idea així que ho vaig fer vaig crear la conta @mestressXXI, amb aquesta proposta m’agradaria que totes les companyes es presentin i comencin a participar en aquesta idea, per això es que se m’ha ocorregut una cosa. Com que ahir dia 20 de Novembre va donar lloc l’anomenat ‘’canvi’’ m’agradaria que les meves companyes inicien sessió al nostre twitter y amb el hashtag  #persialgúescolta proposin amb una paraula o el que vulguin, allò que voldrien que millores en l’educació.

Es una idea que se m’ha ocorregut per començar a que totes facin ús d’aquesta conta,  i que pot ser mes persones vulguin participar.

Bé per finalitzar aquesta petita introducció vull dir també que ara mes que mai em sento amb una gran responsabilitat ja que se que hi ha gent que em llegeix i això es una cosa que m’emociona no sabeu quant. Espero no defraudar ningú.

http://www.flickr.com/photos/wolfsoul/1547234982/sizes/z/in/photostream/

Si entrem en matèria aquestes dues setmanes hem continuant parlant de competències. En entrades anteriors he parlat de finalitats de competències , de com aprenem, etc. Però aquesta entrada englobarà una mica tot el que te a veure amb competències.

Per parlar de competències es ben clar que hem de trobar una bona definició de que son les competències i per això exposaré allò que he aprés amb Antoni Zabala que hem te meravellada amb el seu llibre 11 ideas clave, cómo aprender y enseñar compentencias.

Podríem definir com a competència com : ‘’Capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses, de forma eficaç en un context determinat. I per això es necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements, al mateix temps i de forma interrelacionada’’

 Amb les competències hem de ser capaços de donar respostes a problemes de la vida real i amb unes actituds determinades.

L’aprenentatge de competències es una proposta per superar l’aprenentatge memorístic. Intenta donar respostes per que l’aprenentatge sigui significatiu.

Es molt difícil explicar com s’ha d’ensenyar una competència i mes encara quan el nostre sistema educatiu es caracteritza per ser propedèutic, on tot es basa en superar etapes amb la finalitat de arribar a la universitat, un dels objectius que ha tingut l’ensenyament fins ara a sigut el de seleccionar als alumnes segons  les seves possibilitats per encaminar-los a uns estudis universitaris, però en la societat d’avui en dia necessitem tot tipus de professionals .L’objectiu real de l’ensenyament, la funció de l’escola ha ser ensenyar per a la vida, un ensenyament integral de la persona.

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Z4vikQip8kw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Es important que es formin persones que puguin actuar com membres actius de la nostra societat . Una persona es competent quan domina continguts, fets, principis, actituds i conceptes.
Dins l’àmbit de l’educació una competència es una intervenció eficaç en els diferents àmbit de la vida ( l’interpersonal, el social, el personal i el professional ).
L’àmbit social : ‘’La persona ha de ser competent per participar activament en la transformació de la societat, comprenent-la i valorant-la, intervenint en ella d’una manera crítica i responsable’’.         

L’àmbit interpersonal: ‘’L’individu haurà de ser competent per relacionar-se, comunicar-se i viure positivament amb els demes’’
L’àmbit personal: ‘’L’individu haurà de ser competent per exercir de forma responsable i critica l’autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat, mitjançant el coneixement i comprensió de ell mateix i de la societat en la que viu’’.
L’àmbit professional: ‘’ L’individu haurà de ser competent per exercir una tasca professional adequada a les seves capacitats, a partir dels coneixements i habilitats especifiques de la professió , de forma responsable, flexible i rigorosa’’.

Per ensenyar competències també es imprescindible la creació d’un àrea comú, per crear aquesta àrea comú l’escola haurà d’analitzar quines competències son assolibles i quines no. Les competències pot dir que s’aprenen amb participació i organització i per això sorgeix la necessitat de trobar aquesta àrea comú que englobi totes les disciplines.

Si parlo del meu exemple com alumne sempre m’ha xocat molt el fet de que a l’escola hi tingues matèries com poden ser filosofia, història i literatura, on en la meva opinió poden estar totes relacionades entre elles, per que, que interesant seria poder estudiar tot allò que va  ocórrer durant el segle XVII, per exemple en tots el àmbits, quines corrents literàries havia? Quins pensaments filosòfics ? o quins conflictes socials van ocórrer?

Pues no, tot això es fa de forma separada i es per això que es molt mes difícil relacionar conceptes.

En Zabala també parla de la necessitat de que l’ensenyament per competències tingui un enfocament globalitzador. Ens hem acostumat a les classes magistrals on el professor arriba parla i els alumnes escolten, donant-li força així a l’aprenentatge memorístic.

Com alternativa a les classes magistrals, las quals no descarta totalment, es proposen altres mètodes com poden ser: la investigació del medi, projectes de treball, anàlisi de casos, recerques, etc.
Amb tot això hem de tenir en compte que no tots el nens i nenes aprenen d’una forma igual, es per això que trobem la necessitat de tenir una bona organització a l’aula, per poder així satisfer les necessitats de cada alumne. Haurem doncs, de fer grups fixos però també flexibles on es pugui treballar per parelles o de forma individualitzada.

La creació de grups es molt important hem de crear grups tan heterogenis com homogenis, on l’alumne que mes sap pot ajudar a aquells que tenen mes dificultats.
Es tracta de donar mes facilitats als nens i on tots tinguin la mateixa oportunitat d’aprendre.

Aquests son els nostres objectius com a mestres, formar persones autònomes, que sàpiguen treballar en equip i que sobretot siguin competents , que sàpiguen solucionar problemes reals que se’ls plantegen en tots el àmbit de la vida

Deixo aquí baix la conferencia que va donar en Zabala a Eivissa
http://aprep1.blogspot.com/search/label/Zabala

WIND OF CHANGE, SCORPIONS

''EL FUTURO ESTA EN EL AIRE, PUEDO SENTIRLO POR TODAS PARTES, SOPLANDO COMO EL VIENTO DE CAMBIO

<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/n4RjJKxsamQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Zhila Azadeh Almanzor

Un agraïment especial

Aquesta setmana toca tornar a reflexionar una mica. Primer de tot vull donar les gràcies en particular ( ja que ja ho hem  fet de forma col·lectiva ) a Kuentalibros,  un bloc on ens han donat l’oportunitat de penjar el nostre primer treball de bases didàctiques i disseny curricular.
El treball esta basat en el llibre que havíem de llegir, Va de mestres on mitjançant el que hem llegit hem escrit una mena de redacció on hem explicat que tipus de mestres volem ser.
Aquest treball pot semblar fàcil , pot ser escriure només en un full quin tipus de mestra vull ser no es molt costós , però la carga emotiva que te aquest escrit per jo es molt important. Ha sigut molt important per nosaltres que el nostre treball no es    
quedi nomes a l’aula o que només es reflecteixi en un paper , gràcies a Kuentalibros hem vist que la nostra feina te valor i això es molt gratificant, per això gràcies!

http://www.flickr.com/photos/27282406@N03/4134661728/sizes/z/in/photostream/

Estic molt orgullosa del que estic aprenent, quan vaig començar les classes anava una mica perduda amb això de les TIC però gracies a una persona i amb l’ajuda de les meves companyes un mes després , aquí estic utilitzant eines que mai hauria pensat que podria fer servir. Ja em sento tota una  ‘’TIC-GIRL’’ ( ja, ja, ).

Aquesta persona que he dit es la meva professora, Gemma Tur Ferrer a la que també m’agradaria fer-li un agraïment especial. Gràcies Gemma per tot el que estàs fent per nosaltres, per donar-nos aquestes eines, per il·lusionar-nos amb aquesta feina, gràcies en particular per fer que arribi a casa i reflexioni com mai ho he fet, que em plantegi moltes coses en torn a l’educació i que això faci que cada dia mes sàpiga quin tipus de mestra vull ser, a on vull arribar i que coses m’agradaria canviar. Per que gràcies a tu he pogut veure la necessitat que hi ha en que es produeixi  un canvi en l’educació, i jo sincerament vull formar part d’aquest canvi.

Estaria bé que tothom tingués aquesta oportunitat de tenir una Gemma en la seva vida que vos faci veure les coses des d’altre punt de vista i que vos faci reflexionar i descobrir moltes coses.

Bé, ja no m’allargués mes tot el que sent , tot el que sento es resumeix en  gràcies per la teva feina.

Aquest es el punt de partida del meu aprenentatge, el punt de partida d’aquest viatge i el punt de partida d’allò que vull arribar a ser.

Caminen tots junts cap a una educació millor?

Ompliré aquesta maleta de coneixements, de pràctiques, d’experiències, de sensacions, de sentiments, de il·lusió i de coratge per enfrontar allò que comença...

http://www.flickr.com/photos/crlsblnc/5253445015/sizes/z/in/photostream/

GRÀCIES!

http://www.youtube.com/watch?v=ss3148ZXwuc

Zhila Azadeh Almanzor

Com aprenem?

Aquesta entrada la vull començar mirant aquest treball des de una altra perspectiva ,quan vaig començar fa unes tres setmanes aproximadament a escriure en aquest bloc mai hauria pensat que aquest treball de realitzar una entrada setmanal m’ajudaria a aprendre moltes coses i a veure unes altres molt mes clares. Estic molt contenta amb el que estic aprenent i el millor de tot, jo tota sola però també amb l’ajuda de les meves companyes i de la meva professora, la meva guia en aquests estudis de grau que estic començant. Bé, es per això que començo a escriure des de un punt de vista diferent a les altres setmanes, no vull només un reconeixement de la meva feina si no vull que consti tot això que estic aprenent aquí, on d’aquí a uns anys tornaré a llegir tot això i tornaré a sentir-me emocionada i satisfeta de tot el que estic aprenent.

Bé, dit això aquesta setmana ens centrarem en les competències i en el com aprenem.
Vull rescatar un article que m’ha paregut meravellós i que reflecteix perfectament allò que hem de saber en el segle en el que vivim. L’he tret del bloc de na Isabel Ferrer Arabí, Competències bàsiques  ,on recull un article de La Vanguardia que tothom hauria de llegir,http://www.lavanguardia.com/gente-y-tv/noticias/20100410/53902887814/lo-que-hay-que-saber-en-el-siglo-xxi.html.
Vull destacar unes paraules d’aquest article, paraules d’en David de Prado:

''David de Prado, director del Instituto Avanzado de Creatividad Aplicada Total y del máster en Creatividad de la Universidad Fernando Pessoa, cree que la clave es "olvidarse de materias y asignaturas y centrarse en los procesos; en lugar de dedicarse a dar respuestas, hay que enseñar a hacer preguntas, despertar la curiosidad, fomentar el pensamiento libre, automático e inconsciente para formar mentes pensantes y desarrollar personas creativas, investigadoras y emprendedoras".

Estic totalment d’acord, no es pot pretendre que l’alumne avui en dia no sàpiga fer-se preguntes i reflexionar, no es pot pretendre que tot es converteixi en que el professor es l’únic que pot donar respostes i l’únic que formula preguntes. Hi ha que incentivar que el alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge, que creí, que experimenti que encerti, que cometi errors  i que a partir d’aquests erros se n’adoni i ell sol cerqui una solució. Per què l’aprenentatge de competències es basa en això en que l’alumne a traves dels problemes que es trobarà al llarg de la vida pugui trobar ell sol solucions.

"Antes se pensaba que lo que aprendías en la escuela te servía para toda la vida, pero ahora todo cambia a mucha más velocidad, y si hoy pensamos que es indispensable saber inglés, quizá dentro de unas décadas lo básico sea conocer el chino; por ello, más que acumular información, lo que importa es aprender a aprender", explica el sociólogo Rafael Feito.

Hem d’evolucionar ja! Els coneixements teòrics no ho son tot, l’aprenentatge de competències es essencial per tenir una bona qualitat en l’educació avui en dia.
L’alumne ha de sortir de l’escola bé preparat ,però bé preparat significa tan sols saber resoldre una equació de segon grau, analitzar morfològicament una oració? No ,òbviament es aquí on hi ha el problema y la diferencia de l’educació en el nostre país en respecte amb altres països amb una millor educació. La clau esta en la tan parlada formació integral de les persones, en que l’alumne surti al carrer sen un vertader cuitada del segle XXI amb coneixements teòrics però també amb les estratègies necessàries per solucionar qualsevol problema, que sàpiga utilitzar les noves tecnologies que sigui autònom però que també sàpiga treballar en equip.
Finalitzant amb això recomano que tothom pugui llegir aquest article.

Deixo aquesta imatge que per jo aquest sol representa l’esperança que tinc perquè el sistema educatiu evolucioni i millori ,anem tots junts cap endavant? Jo des d’aquest moment ,des dels meus estudis de grau em compromet a formar part d’aquest canvi que tant necessitem, vull començar a caminar cap endavant...

http://www.flickr.com/photos/tharso/2177412530/sizes/z/in/photostream/

Si ens centrem en allò que hem donat aquesta setmana a classe, parlaré de el ‘’Com aprenem?’’ i dels principis pedagògics d’en Zabala.

De la pregunta com aprenem? Hem de dir que la clau per trobar una bona resposta esta en la significativitat de l’aprenentatge, es a dir que com diu en Zabala a ‘’11 ideas clave’’: Un aprenentatge serà mes significatiu quan, no només impliqui una memorització si no que es pugui aplicar en diferents contextos.

Aquest video reflexa molt be la significativitat de l’aprenentage:

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/5GYQa4ga7gk" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

La significativitat de l’aprenentatge es dona mitjançant una sèrie de principis psicopedagògics:

Un aprenentatge serà significatiu si el punt de partida de l’aprenentatge sigui els coneixements previs de l’alumne. No serà significatiu si no s’estableix una relació profunda entre els coneixements previs i els coneixements nous, amb una bona relflexió. El nivell de desenvolupament de l’alumnat ha de ser adequat, ja que no tots estaran al mateix nivell, hi haurà diferents nivells de desenvolupament, entra en joc també el tema de les intel·ligències múltiples.

Una altra de les condicions perquè es doni aquest aprenentatge significatiu fa referencia a la zona de desenvolupament proper ,que és la distancia entre el que ja se i allò que de saber. Entre aquests dos extrems esta la zona de desenvolupament proper que fa menció a la ajuda per part el professor.

Es molt important també que l’alumne tingui una bona disposició per l’aprenentatge (Equilibri personal, relacions socials, bona relació amb la família, bona autoestima..)

I en aquest punt vull fer un parèntesi i relacionar el que he llegit aquesta setmana a El Adarve

Permítaseme terminar con una pequeña fábula al respecto. Una hormiga le pregunta a un elefante:

- Cuántos años tienes?

- Tengo tres años, contesta el elefante, con orgullo. ¿Y tú?

La hormiga contesta, justificando su pequeño y vergonzoso tamaño:

- Yo también tengo tres años, pero es que yo he estado malita.

Aquesta entrada parla de la igualtat de les persones i en concret aquest petit conte reflexa com la petita formiga es sent inferior al gran elefant tot i que tenen la mateixa edat. Si extrapolem aquest conte a la vida real, creieu que aquest nen tendra una bona disposició per l’aprenentatge? No, òbviament.

Un altre principi pedagògic es la funcionalitat de l’aprenentatge, que allò que has après tingui sentit, saber perquè et servirà en un futur.

Activitat mental i conflicte cognitiu, l’activitat mental és el principi de lectivitat, on l’alumne crea i construeix, no es passiu. El conflicte cognitiu es dona quan l’aprenentatge planteja un conflicte, un desequilibri on s’ha de crear un nou equilibri mitjançant un nou aprenentatge.

És important que hi hagi una motivació intrínseca, on l’alumne no cerqui nomes una recompensa si no que senti vertadera curiositat per aprendre.

Autoestima, autoconcepte i expectatives ,una persona que no tingui expectatives no tendra una bona disposició per aprendre.

I per últim reflexió sobre el propi aprenentatge, metacognició. On l’alumne haurà de ser capaç de reflexionar plantejant-se preguntes.

Tots aquests principis son la base per que hi hagi un aprenentatge significatiu, i en general per l’aprenentatge de competències.

Per finalitzar deixo aquest vídeo sobre les intel·ligències múltiples. He de dir que es molt important que no nomes es doni valor una sola intel·ligència, cada nen s’hauria de valorar respecte a les seves capacitats i hem de tenir en compte que no tots tenim les desenvolupades les mateixes capacitats. A jo m’hauria agradat molt que quan hi estava a l’escola se hagués valorat molt mes la meva capacitat musical.

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/ieQRZVf6qKA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Zhila Azadeh Almanzor .