lunes, 28 de noviembre de 2011

AVALUACIÓ O CASTING?

Es l'avaluació que tenim avui en dia com una mena de casting on et diuen si vals o no vals? on et seleccionen?, es com quan vas a un casting on tot te lo jugues en 5 minuts? o nomes es valora el resultat i no el proces?.
Estam molt equivocats si ho veim així, si volem ser competents i treballar per competencies hem de començar per alguna banda i l'avaluació ha de ser un punt a tractar des d'aquest moment.

Aquesta setmana a classe, parlant de l'avaluació he reflexionat molt, he tornat al passat recordant la meva experiència al col.legi i a  l'institut. Mai m'havia aturat a pensar-ho, he estat 18 anys sent seleccionada, classificada o alguna cosa semblant.
A primaria m'he enrecordo, crec que va ser a primer curs, que la mestra ens va fer una petita prova de
caligrafia, jo vaig tenir la sort de que la vaig pasar i apartir d'aquell moment hem va donar el boli, mare meva el boli! quin regal, aquells que ja podien escriure amb boli eran els bons alumnes, els que tenien bona lletra, aquells que no la superaven es quedaven amb el llapis a mes, recordo que mes d'un es va quedar sense pati per que no va pasar la prova.
Estic escandalitzada, estic aprenent tantes coses que em dono conta de tot el que he viscut i d'allò que hauría de canviar ja, ara mateix.
Estem sotmesos a un casting permanent?

Per parlar d'avaluació,aquesta setmana parlare de dues persones referents en el tema d'avaluació. Per una part Antoni Zabala, en el seu llibre 11 ideas clave: como enseñar y aprender competencias y per una altra part na Neus Sanmartí.

Antoni Zabala, diu que: ‘’La evaluación de la escuela debe dirigirse a todo el proceso de enseñanza y aprendizaje, no sólo a los resultados que ha conseguido el alumnado, sino a cualquiera de las tres variables que intervienen en el proceso de enseñanza y aprendizaje (…)’’
Encara avui en dia seguim sotmesos al que diríem l’escola tradicional, on a l’hora d’avaluar es tenen en compte els continguts, es a dir arribar a un examen on totes les preguntes estan dirigides a vomitar continguts, tots ben assegudets en les nostres taules, amb llapis i paper. I després volen que relacionem conceptes i que els recordem tota la vida. Això es impossible, si volem ser competents i avaluar competències no podem estar aferrats als models que teníem en l’escola tradicional. Com explica en Zabala, la funció de l’escola ha sigut la de seleccionar i classificar als millors i preparar-los per la universitat, però es que tot el mon vol ser universitari? Es clar que no, no ens podem interessar nomes per si els nostres alumnes saben o no saben, hem d’anar mes enllà.
 

Si volem avaluar competències hem de transformar l’avaluació. S’ha perdut la creació del nen i sobretot la motivació per estudiar i estic segura que la forma d’avaluar que tenim avui en dia te molt que vora.
Si ens centrem en allò que explica na Neus Sanmartí podem veure les tipologies de l’avaluació, quines finalitats tenen i com s’hauria d’avaluar per competències. Deixo aqui el enllaç de la conferència que va donar a Eivissa 
http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html
 
Primer hauríem de parlar de que entenem per avaluar?, segons na Neus Sanmartí, aquest procés hauria de tenir varies etapes:
1-Recollir informació
2-Analitzar aquesta informació i emetre un judici
3-Prendre decisions, i es aquí on canvien els punts de vista

Vorem ara els diferents tipus de tipologies de l’avaluació:
-Tipus d’avaluació atenent a la seva finalitat
-Avaluació de diagnòstic o inicial: serveix per detectar en quin nivell l’alumne comença el seu procés d’aprenentatge.
-Avaluació sumativa: saber,finalment que sap l’alumne.
-Avaluació formativa: busca detectar com va el procés.
-Tipus d’avaluació segons el seu àmbit d’extensió:
-Avaluació parcial: Avalua determinats elements.
-Avaluació global: Es dirigeix a determinar aspectes clau d’un conjunt.
-Tipus d’avaluació segons el grau de la relació amb l’avaluador:
-Avaluació externa: Agents avaluadors que no han participat en el procés d’aprenentatge. Exemple els informes PISA.
-Avaluació interna: Quan la realitzen els participants del procés que s’avalua. Hi ha diverses alternatives:
-Autoavaluació: El paper de l’avaluador i el avaluat no cauen en la mateixa persona.
-Hetereoavaluació: L’avaluador i el avaluat cauen en la mateixa persona.
-Coavaluació: Els objectes s’avaluen mutuament.
-Avaluació segons el criteri de comparació:
-Avaluació criterial: aquella en la que es comparen els resultats d’un procés educatiu qualsevol amb uns prèviament fixat.
-Avaluació normativa: El punt de referència de comparació es el nivell general d’un grup que actua com a mitjana o patró respecte a un altre determinat.
-Una altra avaluació nova es l’avaluació inclusiva que adapta l’aprenentatge de l’alumne segons les seves capacitats,interessos i motivacions.
Els alumnes que tenen bon resultat son nens que des de petits es saben avaluar, saben diferenciar allò que fan bé i allò que fan malament, aprendre a aprendre, es allò que es important, saber que faig bé i que no, posar solucions autònomament. I per això per ser capaços d’aprendre hem de tenir en compte tres condicions fonamentals:
1-      Tenir clars els objectius: saber per que es fa una cosa
2-      Les persones expertes en aprendre es dediquen molt temps a planificar.
3-      Tenir clars els criteris d’avaluació.

Deixo enganxat aquí un esquema on es veu clarament les finalitats de l’avaluació que exposa na Neus Sanmartí


Per finalitzar he de dir que si no transformem l’avaluació i no ens adeqüem al temps en el que vivim difícilment podrem ser competents, hem de treballar tots junts i com vaig dir la setmana passada es un treball de formiga però que estic segura que tindrà unes recollides gegants. Hem de trencar amb l’avaluació que classifica, en l’avaluació que es centra en avaluar resultats i hem de començar a avaluar el procés d’aprenentatge de cada nen, el dia a dia. No podem començar la casa per el taulat, hem de ser uns bons arquitectes i fixar unes bones bases, uns bons ciments

Vull deixar també aquest document que he trobat que hem pareix molt interessant i on a més hi ha exemples de rubriques.

Hacia una evaluación más justa
‘’CAMINANDO POR LA VIDA (..) AHORA ES MI VOZ LA QUE MANDA’’ LA NOSTRA VEU HA DE SER ESCOLTADA, CAMINEM JUNTS ..
<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/yR5jN_vLYgw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
 
Fins la setmana que ve, Zhila Azadeh Almanzor

lunes, 21 de noviembre de 2011

TASCA DE FORMIGA, RECOLLIDA GEGANT

Hola, ja soc aquí una altra setmana complicada diria jo però bé anirem fent.
Aquesta setmana m’agradaria començar com ja es habitual fent una petita reflexió i exposant un parell de coses.  Vull parlar d’una cosa que vaig pensar fer a la mateixa hora que llegia a una estudiant de Castelló, Susana Monraval. Tot va començar per que vaig seguir-la a twitter i vaig pensar en la idea de fer un twitter per tota la meva classe amb l’objectiu de mantenir-nos en contacte i conèixer mes estudiants i també  professorat per que no, ampliant així el nostre PLE.
Em va parèixer una bona idea així que ho vaig fer vaig crear la conta @mestressXXI, amb aquesta proposta m’agradaria que totes les companyes es presentin i comencin a participar en aquesta idea, per això es que se m’ha ocorregut una cosa. Com que ahir dia 20 de Novembre va donar lloc l’anomenat ‘’canvi’’ m’agradaria que les meves companyes inicien sessió al nostre twitter y amb el hashtag  #persialgúescolta proposin amb una paraula o el que vulguin, allò que voldrien que millores en l’educació.
Es una idea que se m’ha ocorregut per començar a que totes facin ús d’aquesta conta,  i que pot ser mes persones vulguin participar.
Bé per finalitzar aquesta petita introducció vull dir també que ara mes que mai em sento amb una gran responsabilitat ja que se que hi ha gent que em llegeix i això es una cosa que m’emociona no sabeu quant. Espero no defraudar ningú.


Si entrem en matèria aquestes dues setmanes hem continuant parlant de competències. En entrades anteriors he parlat de finalitats de competències , de com aprenem, etc. Però aquesta entrada englobarà una mica tot el que te a veure amb competències.
Per parlar de competències es ben clar que hem de trobar una bona definició de que son les competències i per això exposaré allò que he aprés amb Antoni Zabala que hem te meravellada amb el seu llibre 11 ideas clave, cómo aprender y enseñar compentencias.
Podríem definir com a competència com : ‘’Capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses, de forma eficaç en un context determinat. I per això es necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements, al mateix temps i de forma interrelacionada’’
 Amb les competències hem de ser capaços de donar respostes a problemes de la vida real i amb unes actituds determinades.
L’aprenentatge de competències es una proposta per superar l’aprenentatge memorístic. Intenta donar respostes per que l’aprenentatge sigui significatiu.
Es molt difícil explicar com s’ha d’ensenyar una competència i mes encara quan el nostre sistema educatiu es caracteritza per ser propedèutic, on tot es basa en superar etapes amb la finalitat de arribar a la universitat, un dels objectius que ha tingut l’ensenyament fins ara a sigut el de seleccionar als alumnes segons  les seves possibilitats per encaminar-los a uns estudis universitaris, però en la societat d’avui en dia necessitem tot tipus de professionals .L’objectiu real de l’ensenyament, la funció de l’escola ha ser ensenyar per a la vida, un ensenyament integral de la persona.

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Z4vikQip8kw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Es important que es formin persones que puguin actuar com membres actius de la nostra societat . Una persona es competent quan domina continguts, fets, principis, actituds i conceptes.
Dins l’àmbit de l’educació una competència es una intervenció eficaç en els diferents àmbit de la vida ( l’interpersonal, el social, el personal i el professional ).
L’àmbit social : ‘’La persona ha de ser competent per participar activament en la transformació de la societat, comprenent-la i valorant-la, intervenint en ella d’una manera crítica i responsable’’.         
L’àmbit interpersonal: ‘’L’individu haurà de ser competent per relacionar-se, comunicar-se i viure positivament amb els demes’’
L’àmbit personal: ‘’L’individu haurà de ser competent per exercir de forma responsable i critica l’autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat, mitjançant el coneixement i comprensió de ell mateix i de la societat en la que viu’’.
L’àmbit professional: ‘’ L’individu haurà de ser competent per exercir una tasca professional adequada a les seves capacitats, a partir dels coneixements i habilitats especifiques de la professió , de forma responsable, flexible i rigorosa’’.



Per ensenyar competències també es imprescindible la creació d’un àrea comú, per crear aquesta àrea comú l’escola haurà d’analitzar quines competències son assolibles i quines no. Les competències pot dir que s’aprenen amb participació i organització i per això sorgeix la necessitat de trobar aquesta àrea comú que englobi totes les disciplines.

Si parlo del meu exemple com alumne sempre m’ha xocat molt el fet de que a l’escola hi tingues matèries com poden ser filosofia, història i literatura, on en la meva opinió poden estar totes relacionades entre elles, per que, que interesant seria poder estudiar tot allò que va  ocórrer durant el segle XVII, per exemple en tots el àmbits, quines corrents literàries havia? Quins pensaments filosòfics ? o quins conflictes socials van ocórrer?
Pues no, tot això es fa de forma separada i es per això que es molt mes difícil relacionar conceptes.

En Zabala també parla de la necessitat de que l’ensenyament per competències tingui un enfocament globalitzador. Ens hem acostumat a les classes magistrals on el professor arriba parla i els alumnes escolten, donant-li força així a l’aprenentatge memorístic.
Com alternativa a les classes magistrals, las quals no descarta totalment, es proposen altres mètodes com poden ser: la investigació del medi, projectes de treball, anàlisi de casos, recerques, etc.
Amb tot això hem de tenir en compte que no tots el nens i nenes aprenen d’una forma igual, es per això que trobem la necessitat de tenir una bona organització a l’aula, per poder així satisfer les necessitats de cada alumne. Haurem doncs, de fer grups fixos però també flexibles on es pugui treballar per parelles o de forma individualitzada.
La creació de grups es molt important hem de crear grups tan heterogenis com homogenis, on l’alumne que mes sap pot ajudar a aquells que tenen mes dificultats.
Es tracta de donar mes facilitats als nens i on tots tinguin la mateixa oportunitat d’aprendre.
Aquests son els nostres objectius com a mestres, formar persones autònomes, que sàpiguen treballar en equip i que sobretot siguin competents , que sàpiguen solucionar problemes reals que se’ls plantegen en tots el àmbit de la vida






Deixo aquí baix la conferencia que va donar en Zabala a Eivissa
http://aprep1.blogspot.com/search/label/Zabala

WIND OF CHANGE, SCORPIONS

''EL FUTURO ESTA EN EL AIRE, PUEDO SENTIRLO POR TODAS PARTES, SOPLANDO COMO EL VIENTO DE CAMBIO


<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/n4RjJKxsamQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Zhila Azadeh Almanzor

domingo, 6 de noviembre de 2011

Un agraïment especial

Aquesta setmana toca tornar a reflexionar una mica. Primer de tot vull donar les gràcies en particular ( ja que ja ho hem  fet de forma col·lectiva ) a Kuentalibros,  un bloc on ens han donat l’oportunitat de penjar el nostre primer treball de bases didàctiques i disseny curricular.
El treball esta basat en el llibre que havíem de llegir, Va de mestres on mitjançant el que hem llegit hem escrit una mena de redacció on hem explicat que tipus de mestres volem ser.
Aquest treball pot semblar fàcil , pot ser escriure només en un full quin tipus de mestra vull ser no es molt costós , però la carga emotiva que te aquest escrit per jo es molt important. Ha sigut molt important per nosaltres que el nostre treball no es    
quedi nomes a l’aula o que només es reflecteixi en un paper , gràcies a Kuentalibros hem vist que la nostra feina te valor i això es molt gratificant, per això gràcies!


http://www.flickr.com/photos/27282406@N03/4134661728/sizes/z/in/photostream/



Estic molt orgullosa del que estic aprenent, quan vaig començar les classes anava una mica perduda amb això de les TIC però gracies a una persona i amb l’ajuda de les meves companyes un mes després , aquí estic utilitzant eines que mai hauria pensat que podria fer servir. Ja em sento tota una  ‘’TIC-GIRL’’ ( ja, ja, ).

Aquesta persona que he dit es la meva professora, Gemma Tur Ferrer a la que també m’agradaria fer-li un agraïment especial. Gràcies Gemma per tot el que estàs fent per nosaltres, per donar-nos aquestes eines, per il·lusionar-nos amb aquesta feina, gràcies en particular per fer que arribi a casa i reflexioni com mai ho he fet, que em plantegi moltes coses en torn a l’educació i que això faci que cada dia mes sàpiga quin tipus de mestra vull ser, a on vull arribar i que coses m’agradaria canviar. Per que gràcies a tu he pogut veure la necessitat que hi ha en que es produeixi  un canvi en l’educació, i jo sincerament vull formar part d’aquest canvi.
Estaria bé que tothom tingués aquesta oportunitat de tenir una Gemma en la seva vida que vos faci veure les coses des d’altre punt de vista i que vos faci reflexionar i descobrir moltes coses.
Bé, ja no m’allargués mes tot el que sent , tot el que sento es resumeix en  gràcies per la teva feina.
Aquest es el punt de partida del meu aprenentatge, el punt de partida d’aquest viatge i el punt de partida d’allò que vull arribar a ser.
Caminen tots junts cap a una educació millor?


Ompliré aquesta maleta de coneixements, de pràctiques, d’experiències, de sensacions, de sentiments, de il·lusió i de coratge per enfrontar allò que comença...


http://www.flickr.com/photos/crlsblnc/5253445015/sizes/z/in/photostream/

GRÀCIES!


Zhila Azadeh Almanzor