lunes, 5 de diciembre de 2011

EL TERROR DEL CURRÍCULUM

Aquesta setmana toca parlar del currículum, però com es evident no podem començar a parlar-ne si no sabem que es exactament el currículum. He de dir que he aprés moltes coses sobre el currículum que no sabia, havia escoltat parlar molt del famós currículum però si soc sincera, si abans em preguntaven que era allò del currículum no ho podia contestar. Crec que molts ja sabeu que es el currículum però faré dues referencies de dos fonts que expliquen que es el currículum.
Per una banda en Serafí Antúnez  ho resumeix en tres vessants:
1.Per alguns didactes , el currículum és el conjunt de coneixements que s´han de transmetre a l’alumnat.

2.Per uns altres, el currículum s’entén bàsicament com una especificació dels resultats que es pretenent assolir mitjançant el procés educatiu. Es considera el currículum com una formulació d’objectius d’aprenentatge expressats en forma de comportaments específics que l’alumne haurà d’assolir.
3.Una altra concepció ben diferent és aquella que considera que currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola, fins i tot, aquells coneixements que els alumnes aprenen sense que el professor en tingui la intencionalitat
Actualment, es concep el currículum com una especificació de les intencionalitats i del pla o dels plans d’acció per assolir-les. El currículum explicita les intencions i el pla d’instrucció a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars. El currículum s’ha de situar en un punt just entre la teoria i la pràctica.
La meva opinió es que en el nostre sistema escolar, avui en dia no tim aquest punt just entre la teoria i la pràctica, encara queda molt de camí per recórrer, es clar, però hem de començar a fixar coses. Crec que un dels gran problemes que tenim al sistema educatiu es que, no hi ha unes bones bases curriculars. Tot esta embrutat per la política del moment, i crec que ens sentim una mica marejats. El problema esta quan es van canviant totes les coses i no es te la capacitat de fixar unes bases que independentment de la política no haurien de canviar mai. Es a dir, si tenim coses bones per que hem de tirar per terra tot el treball fet i totes les coses que funcionaves anteriorment? De d’aquestes bases s’hauria de començar a modificar coses, però repeteixo, necessitem unes bases comuns que siguin inamovibles.


                                               ‘’El currículum no ens ha de encadenar’’ 


Si ens centrem en la etapa d’Educació Infantil podem recollir el que es diu al llibre ‘’Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil’’ de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé.
‘’Podem dir que el currículum són el conjunt de sabers culturals que, en un moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden que cal treballar a l’escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural. (..) Podem dir, també que en el currículum oficial del nostre país es pretén proporcionar informacions concretes sobre què, com i quan cal ensenyar i avaluar’’.
Es clar que elaborar un currículum que s’adapti a totes les característiques de tots els nens no es gens fàcil, però hem poder cobrir totes les necessitats dels nens.
El currículum ha de ser orientatiu i més a l’etapa d’Educació Infantil, però en general no ens podem perdre en el currículum. Per que això no ocorri, per no caure en la desprofessionalització del mestre, i sobretot però no acudir al tan estimat llibre de text quan ens trobem angoixats, el currículum ha de tenis uns objectius molt clars:
‘’En el currículum d’educació infantil es consideren diferents tipus d’objectius, uns generals, i uns altres que corresponen als diferents tipus de nivells de concreció.
Els objectius generals de l’educació infantil, es formulen en termes de capacitats que han de dominar els en acabar l’etapa o cicle. Es refereixen a capacitats cognitives, lingüístiques, motrius, afectives i d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’actuació i inserció social. (...)
A l’educació infantil tots els objectius tenen un caràcter únicament orientador, ja que l’etapa no és obligatòria.’’
Se que es molt difícil que en algun moment de la nostra etapa com mestres no caure en aquest sentiment d’impotència o angoixa i acudir al llibre de text. Però el llibre de text no es lo pitjor que et pots trobar, no hem de ser dramàtics, el llibre de text es pot utilitzar, clar que sí, però com tot sempre amb un equilibri no com única font.
Per això si en algun moment ens sentim angoixats hem de pensar en els objectius que tenim com a mestres i recordar allò que hem de fer amb els nostres alumnes, i la gran responsabilitat que tenim.
Característiques del currículum
-Currículum únic d’etapa: Suposa la no consideració de currículums especials. És un marc únic en el qual s’hi fan les adopcions i mesures de suport necessàries.
-Currículum com a instrument de treball.  Document per a què el professor per tal d’orientar la seva practica educativa
-Currículum obert i flexible. Anteriorment al nostre sistema educatiu , s’havia partit d’una estructura tancada on les decisions del currículum es prenien des de l’Administració , deixant poc marge a les decisions del professor. Actualment la cosa canvia , ara tenim un model mes obert que dona mes marge de decisió al mestre, on es planteja la necessitat d’organitzar un currículum amb diferents nivells de concreció.
Aquests nivells de concreció son el següents:
Primer nivell de concreció – Ministeri + CCAA
Segon nivell de concreció- Centre + Concreció curricular
Tercer nivell de concreció-Programació de l’aula
Això es molt important i estic molt d’acord en la necessitat de que el currículum pugui ser obert i flexible ja que la teoria que s’elabora a l’Administració pot ser no reflecteixi la realitat de l’aula i això només ho pot veure un professor, que es el que ha d’adaptar aquest currículum a la realitat que s’hi trobi.
-Currículum descentralitzat. Amb autonomia
-Currículum científic. Amb bases científiques i basat en el constructivisme
-Currículum sistemàtic.
-Currículum basat en la professionalització docent. Molt importat en l’educació i allò que hauríem de aconseguir.
Hi ha molt debat a causa del currículum per això també vull fer referencia a allò que diu Jose Luís Castillo al blog Profesor en la secundaria
‘’ No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa. Cada día tiene que impartir una serie de conocimientos y unidades didácticas complejas. Pongamos las figuras retóricas o las estrofas más conocidas, pongamos la literatura del Renacimiento o el análisis de categorías morfológicas como el sustantivo, el adjetivo, los verbos, los pronombres... Cada uno de estos conocimientos (muy complejos) ha de impartirse en una unidad (clase), realizando prácticas sobre ellos, aunque, sin embargo, el profesor se dará cuenta de que buena parte del alumnado no ha entendido porque ha estado poco atento, o porque son contenidos difíciles de asimilar y requieren varios días. Pero a la vez ha de desarrollar competencias y habilidades de participación activa de los alumnos. El currículum implica la presencia de un profesor que enseña y alumnos que aprenden disciplinadamente, pero esto en la práctica no es así. Cualquiera que se dedique a la enseñanza sabrá que la atención real a las explicaciones es muy limitada, y el grado de asimilación, muy escaso si no se refuerza con actividades que llevan días y días que no se tienen porque el currículum es muy extenso e imposible de llevar a cabo.’’
Aquestes son paraules d’un professor en actiu, un professor que viu o ha viscut una realitat a l’aula i es que es veritat, no podem ser esclaus del currículum, no podem estar estancats en la teoria, ja que allò que estam vivint a l’aula es molt diferent. L’entrada del bloc d’en Jose Luís Castillo, m’ha fet reflexionar sobre un tema. Amb que ens hem de quedar amb el què o amb el com ensenyem?. Es molt complicat contestar aquesta pregunta ja que el què es important però molt mes es el  com ho fem. Tenim un temps determinat per cada classe, uns horaris res flexibles, un horari també marcat per matèries i per determinats continguts que s’han de donar. Es molt difícil atendre a totes les necessitats de cada un dels alumnes, i es aquí on m’aturo, ESTAM PERDENT QUALITAT!, hem de ser realistes el què aprenem pesa molt mes que el com ho fem, es tot això culpa del currículum?

Voldria acabar aquesta entrada citant les paraules de Pedro Villarubia al seu bloc Discentia



‘’Pero seguimos. Miles de docentes en sus pequeñas aulas, durante cada mínima hora, hablando a la carrera para decenas de alumnos/as distintos/as, buscando recursos, probando, adaptando, y respetando… el mismo currículum para todos. 

Y eso sí, se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum. ‘’
Maldito currículum.
Aquesta es la realitat que tenim, marcats pel currículum actual, estam condemnats a ell, hem de poder trobar l’equilibri que sempre parlo, hem de començar a donar al currículum la importància que realment te, no mes, ja que recordem que la realitat de l’aula allò que ens trobarem es diferent: 1 hora de classe per assignatura es a dir horaris  gaire flexibles , mes alumnes dels marcats per la llei, i tots asseguts amb el cul a la cadira.
La realitat es una altra.

Enganxo aquest vídeo sobre com hauria de ser el currículum al segle en el que vivim

 <iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/O3lWvnfPwJI" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Fins la pròxima setmana, feliç pont!
Zhila Azadeh Almanzor 

No hay comentarios:

Publicar un comentario