Aquesta setmana hem parlat dels reptes de l’educació a classe,així que anem a comentar-los:
El primer repte que tenim al segle XXI es la formació docent(professionalització docent).’’Els mestres han de recuperar el control de la seva professionalització’’.(Ivernon).
Els principals models de resistència segons Jaume Carbonell son els següents:
-Un model funcional.
-Un model especialista
-Un model autista
-Un model nostàlgic
-Un model basat en la queixa permanent
El segon repte es l’aprenentatge al llarg de la vida. Concebre l’educació mes enllà de l’escola.
El tercer repte es l’aprenentatge de competències ( que mes tard parlaré de les competències que explica en Zabala al seu llibre ‘’11 ideas clave’’)
El quart repte es l’ús i la integració de la tecnologia,també va relacionat amb la professionalització docent.
El quint repte parla de l’educació ambiental,valors ecològics .
El sisè repte parla de la qualitat
Des de el meu punt de vista tots aquests reptes estan relacionats ja que si parlam de la qualitat en l’educació hem de parlar de la professionalització docent i també de l’aprenentatge de competències.
Segons en Zabala a ‘’11 ideas clave,como aprender y ensenyar competencias’’:
El uso del término ‘’competencia’’ es una consecuencia de la necesidad de superar un enseñanza que,en la mayoría de los casos,se ha reducido al aprendizaje memorístico de conocimientos,hecho que conlleva la dificultad para que éstos puedan ser aplicados en la vida real.
Els principals models de resistència segons Jaume Carbonell son els següents:
-Un model funcional.
-Un model especialista
-Un model autista
-Un model nostàlgic
-Un model basat en la queixa permanent
El segon repte es l’aprenentatge al llarg de la vida. Concebre l’educació mes enllà de l’escola.
El tercer repte es l’aprenentatge de competències ( que mes tard parlaré de les competències que explica en Zabala al seu llibre ‘’11 ideas clave’’)
El quart repte es l’ús i la integració de la tecnologia,també va relacionat amb la professionalització docent.
El quint repte parla de l’educació ambiental,valors ecològics .
El sisè repte parla de la qualitat
Des de el meu punt de vista tots aquests reptes estan relacionats ja que si parlam de la qualitat en l’educació hem de parlar de la professionalització docent i també de l’aprenentatge de competències.
Segons en Zabala a ‘’11 ideas clave,como aprender y ensenyar competencias’’:
El uso del término ‘’competencia’’ es una consecuencia de la necesidad de superar un enseñanza que,en la mayoría de los casos,se ha reducido al aprendizaje memorístico de conocimientos,hecho que conlleva la dificultad para que éstos puedan ser aplicados en la vida real.
Aquí es on jo també vull arribar, l’aprenentatge avui en dia només es basa en la memorització,en aprendre coneixements teòrics que llavors no podrem posar en practica ja que no sabrem com fer-ho.
El nostre sistema educatiu es centra com he dit en la reproducció de coneixements teòrics,i en la superació de exàmens,teòrics també,com no,que tenen com objectiu anar superant etapes acadèmiques fins arribar (quins puguin) a la universitat.
Amb la superació d’aquestes proves escrites només aconseguim que l’alumne memoritzi per després reproduir tot el que sap,es produeix així un coneixement a curt termini.
Es tal la pressió dels estudis universitaris i la sobrevaloració dels coneixements teòrics,que això a provocat que l’educació prioritzi els coneixements davant el saber posar-los en practica. No tenim una formació integral de la persona si no una formació dirigida a la superació o en cas contrari eliminació mitjançant uns exàmens que tenen com objectiu arribar a la universitat,sort tindran aquestos que arribaran a la universitat que si que podran assolir una sèrie de competències però aquells que no arribin no podran fer-ho i es clar,estan en una situació d’inferioritat.
El que hauríem d’aconseguir es una educació no selectiva,si no orientadora,que ajudi als alumnes a desenvolupar les seves capacitats,on cadascú pugui desenvolupar les seves competències,que son importants per poder relacionar-se als àmbits socials i personals.
Lleis educatives
També hem parlat de les lleis educatives des de la primera llei,fins a la que tenim avui en dia. Farem un llistat de les lleis educatives per després poder comentar-les :
-Llei Moyano(1970)
-LGE(1970)
-LOGSE(1990)
-LOCE(2002)
-LOE(2006)
-LGE(1970)
-LOGSE(1990)
-LOCE(2002)
-LOE(2006)
Abans de 1970 hi havia al nostre país un 70% d’analfabetisme,era un problema de classes socials,però gracies a la LGE(1970),ens va portar una educació obligatòria fins als 14 anys,que els seus fruits el vam veure al 1990 amb la LOGSE on hi va haver un 100% d’escolarització. Així doncs,amb la LGE després de l’educació obligatòria fins als 14 anys,hi havia el COU un procés per preparar els alumnes per anar a la universitat,era un sistema selectiu i propedèutic,no estaven formant persones si no cervells. Ara amb el batxillerat d’avui en dia pareix que esta enfocat cada vegada més a la formació de les persones i a la preparació per ser ciutadans del segle XXI.
La LOGSE de 1990 diu que com ja hem aconseguit l’escolarització fins als 14 anys,ara cercarem la qualitat de l’educació. Amb la LOGSE,el que es vol es mantenir a la gent dins l’escola,hi amb aquesta llei ho aconsegueixen fins als 16 anys. La LOGSE fomenta una educació secundaria que sigui formació integral de la persona,amb la LOGSE es comença també a plantejar una educació especial.
Quant més diversa es la gent al sistema educatiu més problemàtica i en definitiva,més sous.
Desgraciadament amb la LOCE de 2002 la qualitat torna a ser entesa com a resultats i es torna a enrere, per sort aquesta llei hi estira poc temps.
La LOE (2006),es una LOGSE més madura,es segueix plantejant l’educació secundaria obligatòria, es planteja la introducció de l’anglès, la integració de la immigració,hi ha així una atenció a la diversitat.
Amb tot això de la qualitat segueix tenint un paper molt important el rol del professor,el desprestigi del professor es un dels grans reptes del sistema educatiu. La qualitat de l’educació va directament proporcionada amb la professionalitat del professor. I fins que no ens alliberem del llibre de text,l’educació no millorarà. El professor ha de poder seguir amb el currículum sense el llibre de text,per que el que es preocupant es quan el llibre de text es l’única font.
Quant més diversa es la gent al sistema educatiu més problemàtica i en definitiva,més sous.
Desgraciadament amb la LOCE de 2002 la qualitat torna a ser entesa com a resultats i es torna a enrere, per sort aquesta llei hi estira poc temps.
La LOE (2006),es una LOGSE més madura,es segueix plantejant l’educació secundaria obligatòria, es planteja la introducció de l’anglès, la integració de la immigració,hi ha així una atenció a la diversitat.
Amb tot això de la qualitat segueix tenint un paper molt important el rol del professor,el desprestigi del professor es un dels grans reptes del sistema educatiu. La qualitat de l’educació va directament proporcionada amb la professionalitat del professor. I fins que no ens alliberem del llibre de text,l’educació no millorarà. El professor ha de poder seguir amb el currículum sense el llibre de text,per que el que es preocupant es quan el llibre de text es l’única font.
Deixo aquest vídeo perquè ha atret la meva antenció.
